Las mismas recetas en castellano y otras más de panes en: LAS RECETAS DE GLUTONIANA

domingo, 30 de marzo de 2008

de l'àmfora a la fiambrera

En el temps dels romans, per poder transportar l'oli, el vi, els cerals, etc., es feien servir les àmfores. Molts cops al mateix lloc on es produïa els diferents aliments que havien de transportar-se, tenien una fàbrica de terrissa on fer estes àmfores. La seua forma es debia a la facilitat per poder-les transportar, per les dues anses del costat, i la part de baix estava fabricada així per poder clavar-les al terra quan éren descarregades dels vaixells. Molts cops éren d'usar i tirar. Un cop arribaven al lloc on s'havia d'emmagatzemar el producte normalment es trencaven. S'han trobat restes a algunes platjes on es produïa el major transport d'oli, vi, etc, montanyes veritables de les àmfores trencades. Després de fer-les arribar a un contenidor gran on s'emmagatzemava el producte, ja no es feien servir. Sortia molt més a compte trencar-les i fer-ne de noves. Així que molt ecologics els romans no éren.



Avui dia hem passat a emmagatzemar productes a granel en pots de diversa tipologia, i si hem de transportar alguna cosa cuinada ho fem en fiambreres. Visualment és més bonica una àmfora, però fa una mica de mal portar. Clar llavors penso que si los romans no tenien fiambreres, tampoc tenien reunions de Tupperware.

domingo, 23 de marzo de 2008

Cake de pernil i olives negres






Esta recepta és la mar de bona i no és molt difícil de fer. Segur que agradarà a molta gent. Pot servir com acompanyament d'una bona amanida, o bé, per un berenar o el que vulgueu. El podeu farcir d'altres coses, pebrot vermell, olives verdes, això a la imaginació de cadascú. El que teniu segur és un plat original, variant del cake dolç que es fa amb panses.
* * *
Ingredients:
  • 250 g. de farina
  • 150 g. d'olives negres sense pinyol
  • 150 g. de pernil cuit
  • 100 ml. de vi blanc sec
  • 75 g. de mantega
  • 80 g. de formatge gruyere ratllat
  • 4 ous grans
  • 1 sobre de llevadura en pols
  • 1/2 cullerada d'herbes provençals seques
  • mantega per untar el motlle
  • sal i pebre
  • pipes pelades i sèsam (opcional)

Nota per a celíacs: cake sense gluten ----> aquí

Elaboració:

  1. Escorrer les olives i tallar-les a rondanxetes. Tallar el pernil en dauets. Calentar la mantega fins que s'hagi fos i deixar-la que es refredi una mica.
  2. En un bol, batre els ous junt amb el vi i la mantega fosa. Afegir la farina tamisada amb la llevadura i una mica de sal, i treballar-ho amb les varilles fins obtindre un compós homegeni.
  3. Incorporar les olives trossejades, els dauets de pernil, el formatge ratllat i les herves, salpebrar i mesclar tot delicadament.
  4. Posar la preparació dins del motllo, engrassat amb mantega. Pot posar-se a sobre pipes pelades i llavors de sèsam. També queda bo sense res a sobre.
  5. Posar al forn, prèviament calent, a foc mig uns 20 minuts.
  6. Passats els 20 minuts baixar la temperatura del forn i continuar la cocció 30 minuts més. Anar-lo punxant per vore si està cuit.
  7. Deixar refredar i servir en talls gruixuts.
Recepta extreta de la revista LECTURES

Espero que li agrade als vostres invitats. Bon profit!

viernes, 21 de marzo de 2008

Mona de Pasqua tradicional de Catalunya


La recepta de la Mona de Pasqua no és difícil, però tampoc és fàcil d'aconseguir la textura desitjada. Em va costar trobar esta recepta ja que depenen al lloc de Catalunya es fa d'una manera i a d'altres es fa tipus Sara o biscuit amb figuretes i ous de xocolata. La que jo he vist quasi sempre és aquesta, encara que també em regalaven la que portava "pollitos" i ous a sobre. Ahir vaig provar de fer la recepta que vaig trobar a una pàgina de cuina tradicional de Catalunya, on a part d'esta hi ha d'altres molt interessants.
No és fàcil d'aconseguir que quede esponjosa, ja que quan ho tens tot mesclat se t'acaba pegant massa a les mans i acabes posant-hi massa farina. És lo que me va passar per Reis fent lo Roscón de Reyes, que va quedar dur com una mala cosa de tanta farina que vaig acabar posant. La Mona no m'ha quedat perfecta estèticament, ja que era la primera vegada que la feia, però de gust està molt bona. També se poden fer petits bollets farcits de xocolata o sols.




Els ingredients millor al tenir-los tots mesclats, separar-los en dos parts per poder fer dues mones, no surtiran molt grans, però tota la masa per una sola Mona queda massa gruixuda. Poden farcir-se del que vulgueu, xocolata, cabell d'àngel, crema, etc. Al gust del consumidor.


Espero que algú s'anime a fer-la ja que sempre és més bonic regalar una Mona cassolana que una de comprada, no?



Ingredients:

  • 1/2 kg - Farina
  • 100 g. de sucre
  • 50 g - Mantega
  • 3 - Ous
  • 10 gr. - Sal
  • 1 - pell de llimona ratllada
  • 50 g. - Llevat premsat
  • Llet

Nota per a celíacs: properament una mona sense gluten

PER FER EL GUARNIMENT

  • Oli
  • Ous durs
  • Ou batut
  • Sucre

Preparació:

  1. Amasseu la farina amb el sucre, els ous, la sal, el llevat, la mantega i la ratlladura de llimona.
  2. Aneu afegint-hi llet de mica en mica, fins formar una massa homogènia i que es desenganxi de les mans.
  3. Deixeu-la reposar 30 minuts.
  4. Formeu un pa rodó i en el mig feu-hi un forat, i aneu-lo engrandint fins a formar una corona.
  5. Pinteu-lo amb oli i repartiu-hi per sobre, clavant-los, els ous durs amb clova.
  6. Pinteu-ho amb ou batut i empolvoreu-hi sucre per sobre.
  7. Deixeu-ho fermentar uns 20 minuts i poseu-ho al forn a 170º uns 45 minuts.

Recepta extreta de Gastroteca

domingo, 16 de marzo de 2008

Programes de cuina

No vull fer només un recull de receptes a este blog. També vull parlar d'altres coses i si algú té idees estic oberta a parlar de qualsevol tema que estigue relacionat amb el món de la cuina.
Una de les coses que vaig trobar a faltar al marxar de Barcelona, és la diversitat de botigues i restaurants per comprar i provar coses. I un dels meus programes preferits que feien a Barcelona TV. Me vaig enterar fa poc que se va acabar. Al fons m'alegro, ja que si no el puc vore jo que no el veigue ningú (dolenta que sóc). El programa se deia PLAT COMBINAT. Era original, ben fet i molt interessant. A part de parlar de receptes de cuina, parlaven de llibres de cuina, de restaurants, de botigues, etc. M'agradava tot, les imatges, com estava fet, la musiqueta que posaven, el temps que durava, tot! Ara l'Óscar López, el presentador del programa, fa un altre relacionat amb llibres a TV2, segueix un estil de programa bastant semblant. Però no és lo mateix, jo trobo a faltar PLAT COMBINAT (ara, encara que no podeu vore'm, ploro de pena, per haver de vore merdes de programes enlloc d'este).


Si teniu temps mireu-ne un, val la pena, vos teniu que registrar, però no demanen gaire cosa,
----> cliqueu aquí per vore un programa. Al cercador, a programa trieu: "plat combinat, i de data màxim lo dia 29 de desembre de 2007.





sábado, 15 de marzo de 2008

Un pecat

No m'agrada la xocolata. Lo meu vici és lo formatge, i este passat Nadal la meua familia va trobar el meu regal perfecte. L'havia provat feia un temps a una botiga especialitzada en formatges i me va encantar, però si se'm va passar pel cap de comprar-lo. És lo tete de moîne, un formatge suís, no molt gran, però que no te deixa indiferent. Però la gràcia no està només amb lo formatge en si, sinó en com se talla. Com podeu vore a la foto és un aparatet especial que se diu "girolle". Talla el formatge en forma de floretes i per això deixa anar lo seu aroma tant característic.

És un bon regal per a gent apassionada al formatge, encara que no és un formatge barat, té un preu assequible. Si el proveu no podreu parar de donar voltes i voltes a la "girolle", un vici total!

viernes, 14 de marzo de 2008

Carbassons farcits de cuscús

Esta recepta és molt fàcil i original a la vegada, pot servir d'acompanyament d'algun plat de carn. El cuscús avui dia es pot trobar a moltes botigues. És molt fàcil de fer servir i si vos acostumeu el podeu fer servir per acompanyar verdures, carns, etc. Ne venen que han de coure molta estona, però a molts de supermercats hi ha de cocció ràpida. Els que faig servir jo normalment són de cocció ràpida, es posa a bullir aigua, el doble que la quantitat de cuscús que volem fer servir. Quan l'aigua està bullint se treu del foc i s'afegeix el cuscús. Es deixa reposar una estona, mentre absorveix l'aigua i va augmentant. Es pot posar un altre cop al foc afegint mantega o oli, una miqueta només, i es va remenant amb compte que no se pegue a la cassola, perquè vaigue perdent la mica d'aigua que ha absorbit de més.


* * *


Ingredients:



  • 4 carbassons de tamany mitjà

  • 300 g. de cuscús

  • 50 g. d'avellanes torrades

  • 50 g. d'ameles torrades

  • 1 ceba

  • 3 cullerades de margarina vegetal

  • 1 culleradeta de comí molt

  • pebre i sal

  • també se pot posar pinyons

Nota per a celíacs: recepta totalment prohibida! ja que lo cus-cús és sémola de blat, així que res de res.

Elaboració:

  1. Coure el cuscús segons les indicacions del paquet i reservar-lo.
  2. Netejar los carbassons, sencers i sense pelar-los. Escaldar-los.
  3. Tallar-los en dos mitats, longitudinalment, i amb ajuda d'una cullereta o de l'estri adequat per buidar, traure la polpa. Sempre procurant no trencar lo carbassó ja que l'hem de fer servir de recipient. Anar-los posant en una safata d'anar al forn.
  4. En una paella posar la margarina i quan estigue desfeta, afegir la ceba ben picadeta i deixar que s'enrosseixi una mica. Afegir la polpa dels carbassons tallada a trossets menudets i salpebrar al gust de cadascú.
  5. Afegir los fruits secs tallats a trossets petits, i continuar sofregint 5 minuts a foc lent, mentre se va remenant.
  6. Treure del foc la preparació anterior i afegir lo cuscús. Barrejar-ho tot bé amb una cullera i anar farcint les meitats dels carbassons.
  7. Es pot decorar amb alguna verdura, o amb unes rodanxes de carbassó a la planxa i una mica de blat de moro al vapor.

Recepta extreta del llibre La cuina vegetaria d'Irene Gelpí



Espero que sigue fàcil de fer i que vos quede bo. Bon profit!

miércoles, 5 de marzo de 2008

bajoqueta a la cuina

Llegir és lo meu, però cuinar és una altra de les meus grans aficions. No té preu la gran satisfacció després d'haver-te passat hores i hores a la cuina, quan algú s'està menjant lo que tu has cuinat i te diu: Què bo! Cuinar és una cosa que porta molt de temps i paciència. Menjar ho fem cada dia varies vegades al dia, i de vegades no se valora prou a la persona que cuina per a tota la familia. Molts anys van cuinar per mi ma mare i ma iaia. Se passaven moltes hores cuinant coses diferents, ja que no ens agradava lo mateix a tots. Vaig començar a agafar idees, i un bon dia la necessitat va fer que hagués d'entrar a la cuina. Poc a poc, vaig anar agafant-li "gustillo". La cuina del dia a dia és molt pesada, haver de pensar que faràs, anar-ho a comprat, etc. En canvi, els caps de setmana si tens temps i et ve de gust, és molt relaxant posar-te a cuinar hores i hores per fer coses noves. No tot surt a la primera, és qüestió de paciència, però quan surt algo bo ja mai més te quedarà malament. La regla més important és: NO TENIR PRESSA.


Ma iaia sempre me dia: "si tot lo que poses és bo, te sortirà bo". I tenia raó, però no sempre, hi ha vegades que surten les coses malament, per sort poques vegades he tingut que tirar alguna cosa. Una de les primeres coses que me van sortir mal van ser unes "empanadilles". Esta anècdota l'he explicat moltes vegades i sempre penso com vaig poder ser tant tonta de no llegir bé. Veient que m'agradava cuinar tant me vaig comprar el meu primer llibre de cuina: "1080 recetas de Simone Ortega". I un dia aprofitant que estava sola a casa i amb tota la cuina per mi, vaig decidir fer les ditxoses "empanadilles". Vaig començar a preparar tots los ingredients, i jo anava posant... arribo a la sal, i llegeixo un got d'aigua de sal. Quan ja ho tenia tot mesclat el meu sentit comú em va dir que allò era molta sal, miro la recepta i posava: un got d'aigua coma sal, però jo ja l'havia tirat a tota la mescla... allò estava més salat que la mar! Per poder-ho arreglar vaig anar tirant aigua, llavors faltava farina... i així fins que vaig acabar totes les existències de farina de casa. Amb una rabia increïble vaig haver de tirar-ho tot. Netejar tot el merder que havia fotut i a sobre, no podia oferir res a la meua família quan tornessen a casa. Un desastre total. Per sort vaig apendre a llegir-me millor les receptes abans, i a base de mirar molts de programes i amb paciència, mai més he posat un got de sal a cap recepta.


M'agradaria compartir aquí algunes de les receptes que vaig provant o les que he fet més d'una vegada, que per petició familiar vaig fent una vegada i una altra. També m'agradaria poder parlar de coses de cuina, que no tot és cuinar, també se pot menjar. Si algú vol participar el correu està obert així com los comentaris. Així que ja sabeu, bon profit!