A LA TAULA I AL LLIT TANCA

.

Com algunes persones ja sabeu tinc un altre blog amb les mateixes receptes que aquí però redactades en castellà. Hi ha moltíssima gent amb celiaquia que busca receptes, i posar-les en català vaig semblar que no seria una bona idea ja que hi ha gent de tot arreu i no tothom l'entén; així que vaig crear l’altre blog. Fins ara he tingut temps de posar les receptes als dos llocs, cosa que suposa molta feina. Però m’he cansat de blogger (cada dia va pitjor), i d’altra banda, he pensat que tindria molt més temps per cuinar i fer d’altres coses si ho unifico tot en un. Em fa molta pena deixar este blog i el nom de bajoqueta, però tot sigue per una bona causa. De moment continuarà obert i aquí queden les receptes.

Gràcies a tothom que ha visitat este blog durant tant de temps. Vos espero a:

LAS RECETAS DE GLUTONIANA

.

o al recopilatori que tenim i que vos animo a participar:

.

TODOS COCINAMOS SIN GLUTEN

.

Filet de porc farcit de truita

. .

La carn farcida porta el seu treball, però després val la pena. La truita li va donar un toc sucós a la carn, us recomano molt aquesta recepta.

.

Ingredients (4 persones):

• 2 filets
• 1 pebrot vermell rostit (jo la meitat)
• 50 g. de pernil serrà en talls (no massa fi)
• 1 ou
• sal i pebre
• fil de rostir

Acompanyament: ceba picada, pastanagues a rodanxes, tomàquet triturat o tomàquet a trossets. Jo he afegit uns xampinyons que els he fet a part, ja que les verdures després s'han de triturar.

Nota per a celíacs: el pernil ha de ser sense gluten.

Elaboració:

1. Obrim els filets en forma de llibre i salpebrem.
2. Farciment: tallem els pebrots en daus, el pernil a trossets i fem una truita a la francesa.
3. Repartir el farcit pel filet obert, intentant no omplir molt sinó després, en lligar, se'ns sortiria. Amb cura anem tancant i lligant amb corda, sense que ens surti el farciment.
4. En una paella amb oli daurem a foc fort els filets, donant-los la volta per que no es cremin. Quan ja estiguin una mica daurats i el farciment s'ha quedat segellat, baixem el foc. Afegim les verdures trossejades i el vi blanc. Deixem coure uns 20 minuts tapat.
5. Quan estigui fet, traiem els filets i els deixem refredar. Amb la resta, les verdures, fem una salseta per acompanyar, triturant amb la batedora.
6. Un cop els filets freds, els anem tallant a rodanxetes, i els anem posant una safata que pugui anar al forn. Podem posar la salsa per sobre o servir a part per acompanyar.

Bon profit!

Font recepta: WEB COCINA PARA HOMBRES (recepta enviada per Teverde)

. .

Pastís de llepolies I

.

.

Este estiu me vaig registrar al foro de "Mundorecetas", i allí està la gent cuinant a totes hores i amb molt bones idees. Vaig vore estos pastíssos que me van encantar. Però clar havia de fer-ne un el dia que haguessin molts de xiquets. Aprofitant que dissabte vam anar a un bateig, vaig pensar que seria un bon motiu per fer-ne una. No és difícil però si entretingut, i queda molt bé el resultat. Me va ajudar ma germana, sort d'ella perquè el disseny a mi m'hagués quedat un desastre sinó... Als xiquets els van encantar, i els no tan xiquets es van quedar amb la boca oberta, ja que se pensàven que era de compra. S'han de millorar algunes coses però després de vore'ls la cara a tots vaig quedar contenta del resultat.

.

.
Per fer-la necessitarem:

• una base, tallada al gust, rodona, quadrada o rectángular. Millor si és de suro blanc, així les xuxes es podran enclavar millor (el nostre era massa dur i ens vam fer mal als dits).
• escuradents, palets de colors (que venen al Mercadona p.e.): si poden ser escuradents rodons millor.
• i xuxes, piruletes, etc., el que se vos passe pel cap i que pugueu enclavar. Com més diferents siguen millor vos quedarà el resultat. (Jo no vaig posar totes les xuxes sense gluten, ja que no n'havia de menjar. I encara que ho haguessin fos tampoc hauria menjat). Després de fer-la es queda una olor a dolç que se't passen les ganes de menjar-ne jajaja.

.

Talleu la base al vostre gust, penseu fer-la una mica del tamany més menut del que voleu, ja que entren moltíssimes xuxes i després queda enorme enorme! Forreu la base amb paper d'alumini.

.

.

Abans d'anar enclavant les xuxes, millor penseu quin disseny fareu, així després ja sabreu on va cada cosa. Comenceu per baix i aneu pujant.

.

.

A l'anar enclavant les xuxes voreu que de vegades vos queda l'escuradents que es veu o el palet de colors. Crec que millor que no es vegin, però de vegades a natros va ser impossible amagar-ho. Suposo que és qüestió de practica i trobar una bona base que s'enclaven bé. En quant als espais buits: millor tenir moltes xuxes així es van posant més apretades.

.

.

Podeu embolicar el pastís amb un full de celofan, i així quan doneu el regal quedarà més espectacular, ja que es veu el de dins.

.

Espero que vos animeu a fer-ne una, ja que com dic és molt entretingut però val la pena!

.

He tret les idees per fer-la: Mundorecetas, en una recepta de Blanca

.

.

Una amiga gens invisible

.
.

Divendres va arribar ---> el meu regal
.(si cliqueu a sobre "el meu regal" podreu vore que em van regalar)

Cake de gorgonzola i massana

.

.

Ja coneixeu la meua "cakemania", i quan vaig veure aquest cake a Gastronomia & Cia vaig copiar la recepta sense pensar-m'ho. M'encanta el formatge gorgonzola i m'encanten les pomes, així que em vaig imaginar la combinació de sabors i el bo que deuria estar. He canviat alguna coseta, però bàsicament vaig seguir la seva recepta.

.

Ingredients:

• 200 g. de farina de blat
• 12 g. de llevat de rebosteria
• 1 pessic de sal
• 1 pessic de sucre
• 2 ous
• 100 ml. d'oli de gira-sol
• 150 ml. llet
• 100 g. de gorgonzola (si pot ser, picant)
• 1 massana (poma)
• mantega per untar el motlle

.

Nota per a celíacs: la farina vaig utilitzar la Mix Pan de Schär, el llevat sense gluten i he consultat amb gent italiana, i el formatge gorgonzola amb D.O. d'origen està lliure de gluten segons em van dir.

.

Elaboració:

1. En un bol, tamisar la farina i barrejar amb el llevat, el sucre i la sal.
2. Afegir els ous, la llet i l'oli. Barrejar tot bé, millor si és amb una batedora elèctrica.
3. Afegir el formatge gorgonzola a trossets, i la poma pelada i tallada en làmines finites. Barrejar bé de nou.
4. Greixar el motlle amb mantega i abocar la barreja.
5. Coure uns 30 minuts al forn preescalfat a 180ºC.
6. Apagar el forn i deixar reposar 5 minuts.
7. Deixar refredar, desemmotllar i tallar.

.

Bon profit!

.

Font recepta: Gastronomia & Cia

.

.

Borraines (borrajas)

.

.

Pels volts de Nadal, ma mare, ma iaia o ma padrina feien bandejades de borraines (podeu vore la foto aquí). I jo sempre me preguntava que devien trobar de bo menjant una fulla que trobaven al costat dels camíns. Ja de gran vaig decidir provar-les i em van encantar. I us puc assegurar que no fan gens gust de fulla.
.
Les borraines ( o aborraja, alcohelo, argabazo, borracha, borrachera, borrachuela, borraga, borraja, borraja blanca, borraja común, borraja fina, borrajas, borraxa, buglosa vulgar, burraja, corrago, flores cordiales, forrajas, lengua de buey, pulmunar, árnica), són una planta que s’utilitza per a vàries coses. A les Terres de l’Ebre, ens les menjem arrebossades amb una pasta, i per sobre amb una mica de mel o sucre. Però també hi ha d’altres llocs que es menjen com un plat de verdura; a Mallorca per exemple, les fan servir per aromatitzar bunyols, i hi ha gent que les fa servir per fer infusions.
.
En una cuina austera com la dels nostres avis, era un luxe menjar-ne, encara que sortia bé de preu ja que les podien recollir del camp. Ma mare me contava que ma iaia en feia, les deixava remullades amb la mel, i s’anaven amarant amb la dolçor de la mateixa. Després havien baralles per a vore qui en menjava més.

.

Espero que esta recepta no sigue com la dita “quedarse en agua de borrajas” (quedar-se en res, que no té importància), i vos cride l’atenció i intenteu trobar-ne per provar-les.

.

.

Recepta original (que feia ma iaia):

Fer una mescla amb aigua i farina, fins que quedi una massa per poder arrebossar les borraines. (Ha de quedar una textura com la que es veu a la foto de baix). Rentar les fulles de les borraines, secar-les, i passar-les per la massa preparada. Es fregeixen amb oli de gira-sol (no cal posar-ne molt) i es posen sobre paper absorbent. Es van posant en un bol i s’hi posa per sobre la mel o el sucre. O també es poden servir soles i que cadascú es posi el que vulgui per sobre. Millor menjar-les acabades de fer.

Nota: originalment es feien així. Després la gent va anar afegint l’ou, llet, ratlladura de llimona, llevat, etc. Ma mare les va fer amb 1 ou, aigua mineral, una culleradeta de llevat en pols i farina.

Nota per a celíacs: vam fer servir la farina de Schär, Mix Dolci i van quedar molt bones. (Ma mare ja s’està fent una experta amb les farines sense gluten i li van quedar boníssimes i molt cruixents).
.

.

Aquesta recepta és la meva aportació al "Hecho en mi cocina" d'aquest mes on haviem d'enviar una recepta relacionada amb "Comida de mi pueblo". Aprofito per felicitar a l'amfitriona que ha proposat aquest tema, Erika del blog "La Ventolera".

.

Bajoqueta ja té dibuix

.
.

© del dibuix M.R.C. (prohibida la seua reproducció sense el permís de l'autor)

.

Ja fa un temps que volem fer una pàgina web amb l'altre blog de receptes sense gluten, però de moment la cosa està parada. Però el meu germanet me va fer este dibuix per a la web, i he pensat en aprofitar-lo com a distintiu per posar a les fotos i d'altres llocs. Així que a partir d'ara "la bajoqueta cuinera" estarà de vigilant del blog.

.