Las mismas recetas en castellano y otras más de panes en: LAS RECETAS DE GLUTONIANA

sábado, 26 de septiembre de 2009

Cóc de massana de l'agredolç

.


.
A les Terres de l'Ebre, igual que a d'altres llocs com Mallorca, al biscuit i a la coca li diem "cóc". I com ja sabeu alguns, a les pomes li diem "massanes". Ja feia molt temps que volia posar-vos esta recepta que em porta molts records de la meua infantesa, però no aconseguia les massanes autèntiques amb que s'elaborava el cóc. Estes massanes que se diuen de l'agredolç (podeu vore una foto ---> aquí), no són per menjar-les soles, tenen un gust molt àcid. Encara que el meu record, a l'hort on passavem els estius amb la meua família, era de menjar-me-les tal qual. Havia una veïna que tenia un arbre d'estes massanes, i com ja de ben menuda m'agradaven les massanes àcides, me les menjava acabades de collir. Quan ma mare va dir que havia aconseguit unes quantes que li havien donat, i que eren d'un arbre autèntic dels d'abans, no vaig pensar-m'ho ni un minut, i vam quedar per fer-lo. A la massa no hi ha una quantitat exacta de farina (i a sobre jo ho havia de fer amb la farina sense gluten), i sabia que ma mare coneixia la textura com havia de quedar. Així que vaig aprofitar una visita a casa seua per poder fer el cóc. La gràcia és el gust que deixa esta varietat de poma a la massa. La massana deixa anar el seu suquet agredolç i li dóna un gust característic.
.
Este cóc el podeu trobar a moltes panaderies de les Terres de l'Ebre, potser hi ha petites variacions entre un lloc i un altre. A alguns llocs li posen també a la cobertura una mica de canyella, matafaluga a la massa, etc. Com sempre això va al gust del consumidor. S'acostumava a fer més o menys per Sant Joan, per aprofitar la collita.
.

.
Ingredients:


  • 4 ous

  • 2 mesures d’anís

  • 2 mesures d’oli

  • 2 mesures de sucre

  • 2 papers de graciosa (gasificant)

  • farina (la que entre, ha de quedar una textura com la primera foto de les quatre)

  • massanes de l’agredolç (no sé on poder-les aconseguir fora del Baix Ebre, podeu substituir-les per massana golden)

Nota: per mesurar gotet de vidre de iogurt casi hasta dalt, a la recepta original gotet de “carajillo”.


Nota per a celíacs: vaig acabar posant uns 200 g. de Mix C-Mix Dolci de Schär


Elaboració:



  1. Mesclarem els ous, l’anís, l’oli i el sucre i ho remenem bé. Afegint-hi la farina que entri i lo gasificant, pastant-ho fins obtenir una pasta clara.
  2. La posarem en una plata de forn, folrada amb paper o engrasada amb mantega i espolvorejada amb farina.
  3. Apart, haurem netejat les massanes, de les que haurem tret el cor, amb l’ajut d’un buidador, i sense pelar les partirem en quatre trossos, que col·locarem per damunt, fins omplir tota la superficie de la pasta. (També poden tallar-se com podeu vore al vídeo de baix).
  4. Llavors hi tirarem un polset de farina i sucre, i un xorret d’oli per tot ell.
  5. Ho posarem al forn, prèviament escalfat, a temperatura mitja.
  6. Quan el cóc estigui daurat, encostrat i les massanes comencin a estar torrades, s’ha de treure i deixar-lo refredar.

Bon profit!

Font recepta: Llibre LA CUINA DE TORTOSA



video


Vídeo: mare de bajoqueta tallant les massanes tal i com se feia abans.

.

.

I esta és la recepta que presento al recopilatori de "Todos cocinamos sin gluten, postres típicos sin gluten", al qual vos animo a participar i aportar la vostra recepta.
.

La gent que coneixeu a gent de les Terres de l'Ebre i que tenim en comú el riu que travessa (el riu Ebre), sabeu que som una gent que ens estimem la nostra terra, i que encara que alguns hem marxat d'allí, portem la nostra terra a la sang. El nostre parlar ens fa diferents, i és un tret característic que fa que molts cops, fora de casa la gent es gire per dir-mos: "i tu d'on ets?". Sempre que he anat amunt i avall per tota Catalunya no he pogut amagar d'on sóc, el meu parlar em delata. I encara que porto uns quants anys fora de casa, continuo mantentint el meu accent, que és una mena d'homenatge a la meua terra i la meua gent.

.

Aprofito per invitar-vos a visitar les notres terres, on trobareu de tot. Encara que durant molts anys hem estat unes terres olvidades al trobar-mos al sud de Catalunya, cada cop més, molta gent ha descobert tot lo que es pot descobrir a unes terres on també es pot fer turisme. Dir-vos que trobareu mar, montanya, cultura, molta festa major, oci, bons vins i com no, un bon menjar. Però el que per mi és més important és el caracter de la gent, que fa que siguem acollidors i agradables als nou-vinguts, de vegades una mica cridaners i massa xerradors, però bona gent al final.

Així, que si esteu interessats, us deixo unes pàgines on podeu trobar informació turística.

.

Terres de l'Ebre

.

Baix Ebre, mosaic de contrastos

.

Els Ports

.

25 comentarios:

Anónimo dijo...

Molt i molt bo, sobretot amb el toc especial de mama-bajoqueta.

Jo crec que es pot acompanyar d'aiguardent o un vinet dolcet.

Petonets, Bajoqueto.

juan el catalan dijo...

Muy, muy bueno,que envidia me dan los que se lo puedan comer, saludos.
JUAN

Elvira dijo...

¡ Embajadora ya!, com m'agradat el que has escrit, i ja tinc ganes que arrivi Nadal pq em puguis fer de guía de tota la zona,. ¡Quin estil té la teva mare!, quan mirava les fotos em preguntava com estaven tallades, i apa, video,jaja. Té una pinta fantàstica, i la faré segur, la primera foto perfecta, ets tota una artista. Petons ( perdona les faltes,quina vergonya,jaja)

xocolata dijo...

M'ha ecantat aquesta entrada, sobretot la part final. Això si que se'n pot dir "escombrar cap a casa", així m'agrada, tots hauríem de fer aquests petits homenatges a les nostres arrels.
El cóc fantàstic, potser també quedaria bé amb poma de la varietat reineta, em sembla que les massanes no les trobaré.
Una abraçada
Mònica

Assumpta dijo...

Mira Bajoqueto com piropeja la sogra, eh? :-)))

Ja podries enviar aquest post a alguna entitat oficial de les Terres de l'Ebre a veure si et donen algun càrrec per fer-los promoció jeje

I m'ha encantat el vídeo!! :-))

ANNAFS dijo...

Fa tan de temps que no hi anem a cap a les Terres de l' Ebre... avui me n' han vingut més ganes...
I molt bé l' explicació linguistica. I el coc... boníssim.
ptns.

Margarida dijo...

Encara et contractaran per fer de guia turística!
M'ha sorprès veure que els trossos de poma es posen sense pelar. A mi les pomes àcides no m'agraden per menjar com a fruita, però no em fa res en un pastís. No les trobaré aquestes, però ja en trobaré d'altres, encara que no siguin tan bones.
Has tingut una molt bona col·laboradora en aquesta recepta, eh?
Una abraçada a les dues!

Gemma dijo...

Les coques de poma m'encanten, en totes les seves varietats. Encara que no trobem aquesta varietat concreta, la recepta que has posat m'agrada molt i penso provar-la amb poma golden. Amb la poma tallada tan grossa queda mot vistosa.

jordicine dijo...

Gràcies per la recepte. M'encanta. Un petó.

La Quinta de Luculus dijo...

Ai! quines dentetes, i és que són tan bons aquests cócs! Felicitats per la recepta.
Petons
Maragda

Deric dijo...

aquest mateix dissabte que tu penjaves aquesta recepta, a Vilobí d'Onyar, es celebrava un concurs gastronòmic on s'havien de presentar receptes fetes amb poma o pera! Si la teva l'arribo a veure amb temps, l'hauria fet i hauriem compratit el premi que segur ens haurien donat!

Miriam dijo...

Jolines, no conocía tu blog! Vaya pinta que tiene la coca ésta...

Kako dijo...

Esta coca es para mi!!, que delicia, yo adoro las frutas muy ácidas y aunque seguramente por aquí no encuentre ese tipo de manzana veré de sustituir por otra muy ácida u otra alternativa de fruta. Me ha encantado tu receta, ademas por primera vez alguien me aclara lo que es una coca!.

Besos.

josepb dijo...

Bajoqueta; Que bé totplegat¡¡. Quin video veure tallar les massanes tal i com es feien, més genui no pot ser¡¡. Que vaigi de gust Bajoqueta, records al "bajoqueto". Josepb -menja de bacallà-

Eva dijo...

Ara si que m´he quedat amb la boca oberta!!! Deu ser boníssimmmmm!!!!
Una abraçada!!!

Mercè dijo...

Bajoqueta, quin cóc més bo!! Les pomes a mi m'agraden molt i tot i que no trobaré aquesta varietat de massanes aquí, la provaré!
El vídeo fantàstic! jeje... quina traça ta mare!! ;)
Petons!

jordicine dijo...

Fa molt bona pinta. Ets tota una pastissera! Petons.

bajoqueta dijo...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Esta recepta, com heu pogut llegir, té una gran càrrega sentimental per a mi. Em porta molts records de la meua terra i de temps passats, quan podia menjar coses amb farina normal jajaja. Ara, com no puc menjar res del que hi ha a les panaderies i pastisseries tinc que fer-m'ho jo a casa :)

Bajoqueto: sense la mama-bajoqueta no hagués trobat la textura exacta :) Ja saps que ella pim-pam ho fa tot sense pesar ni res.

Juan: va que cuando puedas saltarte un poco la dieta podrás comer algo así supercalórico!

Elvira: A vore si aconseguim trobar-mos per Nadal i acabar de dir-mos tot lo que no vam dir a l'estiu jajaja. Jo no sóc res a la cuina, ma mare és l'artista :)

Xocolata: com ja dic, és estrany trobar a algú d'allà baix que no tingue esta estimació. Deu ser l'aigua de l'Ebre que ens porta estos sentiments. M'agradaria poder dir-vos on trobar-les, però ho he buscat per molts llocs i no he aconseguit. Segur que amb una altre tipus quedarà bé igual :)

Assumpta: "por la cuenta que le trae" l'ha de piropejar que sinó no li deixa quedar-se a dormir a casa seua jajaja. A vore si al final faig pena a algú i me donen feina del que sigue!
El video, hauries tingut que vore a ma mare lo contenta que estava. Llàstima que no té gaire qualitat.

Anna: pos ja saps, ara que ja no fa ni gaire fred ni gaire calor és un bon temps, que després a l'estiu fa massa calor per allà baix :)

Margarida: Tan de bo em contractessen pel que fos jeje. Sí, jo de menuda me'ls treia les pells, però de gran m'agradava trobar-los. La col·laboradora imprescindible!

bajoqueta dijo...

Gemma: jo és que mira que tinc receptes, però quan tinc ganes de fer algo dolç acabo fent alguna de poma, m'encanten també. Espero que us agrade :)

Jordi: de res! Veig que t'ha agradat la recepta ja que has passat dos cops jajaja.

Maragda: ja saps de que te parlo tu ;)

Deric: osti quina llàstima! L'any que ve mos presentem :)

Miriam: Gracias y bienvenida!

Kako: De verdad que me encantaría mandaros uns kilitos a cada una para que lo pudierais probar :) Espero que la pruebes igualmente con otra variedad de manzana.

Josep: té molta història esta recepta, i m'agrada haver-la posat i que perdure molt més temps :)

Eva: gràcies!


Mercè: gràcies! Ma mare és una artista! jajaja

MªJose-Dit i Fet dijo...

Nena m´ha encant aquesta recepta...tu trobes que les massanes són una varietat amb un altre nom? és per poder aconsseguir-les i no voldria equivocar-me...la faré si les trobo!! petonets

bajoqueta dijo...

M. José: Gràcies! M'alegro que t'agrade.
La veritat és que porto molts dies buscant informació sobre este tipus de poma a vore si podeu trobar-la a d'altres llocs o si té un altre nom. Però ningú em diu res en clar... A les Terres de l'Ebre la coneixem per este nom: "de l'agredolç". La setmana que ve baixo per allí i faré investigacions a vore si me diuen alguna cosa més i podeu trobar-la a d'altres llocs.

MªJose-Dit i Fet dijo...

Mercis guapa, jo pensava avui demanar-ho a la plaça a veure si tinc sort...petonets

las pulguitas dijo...

ja he vist lo vídeo ja , ara wuapeta de cara ja sabem lo teu secret lamama bajoqueta , has de fer més monogràfics eh?

tu quants blocs tens xiqueta ? i d´on treus aquet temps per fer organitzar tanta cosa ? aquet secret també el voldria saber eh?

bajoqueta dijo...

M. José, la collita d'estes massanes és aproximadament juny-juliol, prova llavors.

Las pulguitas, jajajajaja. Ho havia de confessar, sinó ma mare no me transmitia els secrets del "cóc de massana". A vore si em dóna temps per fer algun postre més abans del 15 d'octubre.

Jo tinc uns quants blogs... i els tinc perquè precissament lo que me sobra és temps. No tinc fills, no tinc feina, ni gaires ganes de sortir molts dies, així que estos són los secrets jajaja

MªJose-Dit i Fet dijo...

Gràcies guapa, ho intentaré encara que amb una altra varietat de pomes...un petonet