Las mismas recetas en castellano y otras más de panes en: LAS RECETAS DE GLUTONIANA

viernes, 26 de junio de 2009

"Ensaladilla" de la mama de bajoqueta

*
*
Esta recepta és un homenatge a ma mare. D'ella he heredat esta passió per la cuina. I encara que jo quan ella feia esta "ensaladilla" no ne menjava, ara si que puc dir que l'he provat. Fa temps va fer de cuinera en un bar que tenien, i se li va quedar gravat per sempre a la memòria. De vegades encara hi somia i això vol dir que va ser una bona època, en la que molta gent podia gaudir del que cuinava. No diré el nom del bar per mantenir l'anonimat. Però molta gent de Tortosa i rodalies va poder anar a menjar i provar esta ensaladilla, de la qual se van servir moltes i moltes racions. Baix he posat les fotos amb la presentació que feien al bar amb unes "bandejetes" iguals.
*
També m'agradaria dedicar-la a moltes mares que cada dia se trenquen lo cap per vore què cuinaran. Ja que no és fàcil preparar un menú cada dia. Així que los que teniu la sort de que vos fan lo menjar, valoreu-ho molt!
*
Ingredients (no poso quantitats exactes, feu-ho a ull):


  • pataca (d'una varietat que no es desfaigue al bullir)
  • cogombrets en vinagre (pepinillos)
  • tonyina en llauna
  • ou
  • maionesa
  • ceba tendra (opcional)

Nota per a celíacs: encara que la tonyina i los cogombrets no han de portar gluten ja que són en conserva, vigilar igualment. I la maionesa si no la feu a casa, busqueu una marca sense gluten.


Elaboració:

  1. Bullir la pataca, però sense que quede massa desfeta. I després tallar-la a dauets. O també bullir-la directament tallada a dauets.
  2. Bullir els ous, pelar-los i picar-los a trossets.
  3. Trossejar los cogombrets a trossets ben menudets. Igual que la ceba tendra si ne posem.
  4. Mesclar tots los ingredients en un bol, afegint la maionesa al gust.

Bon profit!

* *

18 comentarios:

Núr dijo...

Que fàcil fer-la, no? I que fresqueta! Com que no necessita forn, a veure si provo de fer-ne! :)

jordicine dijo...

Boníssima!!! Jo en vull. Un petó.

Joan M. Garcia dijo...

Fa no res, que he acabat de dinar, però encara en menjaria ...

Gloria dijo...

Doncs si,ha de ser molt bona,dema la fare per dinar...
Una abraçada!!!

La cuina vermella dijo...

bravo a la mare bajoqueta!!! com mola aquesta ensaladilla!! Petons a les dues i al bajoqueto!!

Margarida dijo...

Doncs sí que és fàcil de fer! I sense pastanaga! L'Oriol estarà content, perquè la pastanaga cuita no li agrada i s'entreté a treure tots els trossets!

ANNAFS dijo...

Fantàstica recepta de la teva mare!.Ja la provaré.
Jo, quan era petita tampoc em menjava moltes coses que feia la meva mare i que ara me les menjo. Ara són les meves filles les que no es mengem moltes coses que faig jo. En fi... que a casa nostra som força llepails...

En Ferran que cuinava més aviat poquet dijo...

Subscric el teu homenatge a les mares cuineres, i tant! La meva, Santa Fogons, que va parir quatre fills (tots nois) als qui ha alimentat amb una gràcia i un art indiscutibles, ens ha preparat sempre uns plats que ni l'Adrià. Jo que, si he de cuinar dos dies seguits, ja pateixo per si repetiré menú, i ella que es treu les receptes de no sé on... quin art!

Maria Jose dijo...

Molt bona!! i si és de la teva mare millor, aquestes receptes són les meves preferides i les que recordem amb més carinyo perquè ens porten a la nostra infantesa...petonets

bajoqueta dijo...

Nur: és molt fàcil, i segur que si la proves t'agradarà :)

Jordi: ui ja ne queda eh? Hauràs d'esperar a la segona ronda :)

Joan M.: si ja has menjat i te faig venir gana amb una recepta tant fresqueta deu ser que ha quedat bé la foto jeje.

Glòria: espero que quan la facis te quede molt bé!

Vermellets: si ella tingués un blog veurieu lo que és capaç de fer! Això de l'ensaladilla per ella era bufar i fer ampolles.

Margarida: osti pobret Oriol, allí treient la pastanaga jajaja. Pos fes-li esta o li poses el que a ell li agrada. :)

Anna: ja em diràs el què, segur que vos agrada. Jo no te conto lo diferent que menjem els 3 germans... a totes les cases crec que hi ha manies i coses d'estes :)

Ferran jajajaajaja, dic ui qui és este, no t'havia conegut amb el nom tant llarg. És que lo dia que tens un fill te donen un receptari allí a l'hospital, i te posen un xip per no enfadar-te quan cadascú vol menjar una cosa :)

M. José: en el meu cas a la infantesa no perquè no ne menjava llavors jajjaa. Però recordo moltíssim com ella la feia, i m'ha agradat recomanar-la :)

OLLES I SOMRIURES dijo...

Uy, la mama de l'olles la fa una ensaladilla molt semblant. Mira que està bona. Salut!!!!!

Deric dijo...

mmmmmm

bajoqueta dijo...

Olles: vaja jeje. Deu ser la influència de la província, que totes la feien igual :)

Deric: ai que t'agafo a l'hora de sopar i no te n'hem guardat. Ai que dolents...

Mercè dijo...

Bajoqueta, doncs felicitats a la teva mare! Tant pel que et va ensenyar a tu, com per tots els plats que va fer per tanta gent! :)
I a més, aquesta ensaladilla és de les que vénen de gust ara! :)
Petons!

Assumpta dijo...

Té una pinta magnífica. Jo en vull ració triple, gràcies :-))

Un petó a la teva mare!! :-))

(I a totes les mares, què caram!! jeje)

bajoqueta dijo...

Mercè: no saps tu lo contenta que està ella d'haver vist la recepta publicada, i continua parlant del bar jeje.

Assumpta: ara ve el servei de càtering cap a Reus, t'arribarà a l'hora de dinar :)
Ja li donaré records de part teua! Records a totes les mares, clar que sí!

Dolorss dijo...

La mare sempre serà la mare!!!!!
I que bona te d'estar l'ensaladilla.

Petons

bajoqueta dijo...

Dolors: ui hi ha coses que fa la mama que no tenen mai lo mateix gust fets per altres :)