Las mismas recetas en castellano y otras más de panes en: LAS RECETAS DE GLUTONIANA

domingo, 10 de mayo de 2009

Fondue Neuchâtel clàssica

*

*
Com sempre dic, lo formatge per mi és lo substitut de la xocolata, que no m'agrada gaire, per no dir gens. No m'imagino un món sense formatge :)
*
Esta recepta és la que aporta BAJOQUETO al recopliatori d'este mes “TODOS COCINAMOS SIN GLUTEN”, ell ha sigut qui ha tingut la paciència d'anar fonent el formatge perquè jo pogués menjar.
*


*
La fondue és una recepta típica de Suïssa. Hi ha tres maneres de fer-la. Amb oli, que es fa amb carn; amb formatge, que s'acompanya amb pa, i la de xocolata que s'acompanya amb fruites. Se fa normalment amb un recipient especial que aguanta la calor i es punxa el menjar per anar sucant-lo al recipient. Segur que heu menjat algun cop. Lo nostre recipient se va quedar fet pols de tanta fondue, i ara fem servir un casset, que ens fa el mateix servei fins que comprem una altra. Se pot preparar per un dinar o sopar informal. La de formatge s'acompanya amb pa, però natros l'acompanyem també amb trossets de pollastre a la planxa o fregits, i de vegades amb patates bullides o al forn.
Si vos fa peresa fer-la a casa, al mercat trobareu sobres amb el preparat, que no més cal calentar, però realment està molt més bona feta al moment.
*
Ingredients (4-6 racions):


  • 1 gra d'all
  • 250 ml. de vi blanc sec
  • 300 g. de formatge emmental, tallat a taquets o ratllat
  • 300 g. de formatge gruyere, tallat a taquets o ratllat
  • 1,5 cullerada de farina de patata o maizena, mesclada amb 60 ml. de kirsch (és un licor de cireres que fa segles que busco però no trobo)
  • 1 pessic de pebre blanc mòlt
  • 1 pessic de nou moscada
  • daus de pa cruixent per a servir (o pollastre, verdures, patates...)

Nota per a celíacs: el formatge si és ratllat vigileu la marca, també vigileu la del pebre i la nou moscada. I el pa evidentment ha de ser sense gluten.


Elaboració:

  1. Fregar un cassó amb el gra d'all. Tirar-lo, o bé picar ben fi i afegir-lo a cassó.
  2. Calentar la fondue a temperatura mitja-alta, afegir el vi i portar a ebullició. En quant arranque a bullir, baixar la temperatura i afegir el formatge, removent lentament, amb moviments en forma de 8, fins que el formatge estigue complementament fos. Ha de derretir-se molt lentament (tardant uns 5 minuts en total), o podrien formar-se grumolls.
  3. Afegir la farina de patata o la Maizena, el pebre i la nou moscada. Calentar a temperatura baixa durant 2 minuts més.
  4. La fondue haurà de "chisporrear" suament, sense arribar a bullir. (El formatge ha de quedar lo suficientment espès com per a cubrir lo pa, ja que s'endurirà als pocs segons).
  5. Servir d'inmediat.
  6. A la taula, els comensals tindran daus de pa als seus plats, enfilar un trosset amb la broqueta, i sumergir-lo a la fondue, girant ràpidament per a evitar que goteje. Menjar directament de la broqueta.

Suggerencia: anar amb molt de compte a l'hora de tirar lo formatge al vi, si bull, el formatge queda en un tros i ja no pot arreglar-se. Millor perdre lo temps desfent-lo poc a poc. No ha d'estar bullint lo vi per evitar-ho.


Bon profit!!


Recepta extreta del llibre: “FONDUE” de Robert Carmack

*

11 comentarios:

ANNAFS dijo...

No n' he fet mai a casa , de formatge. Amb oli i carn, sí.
Aquesta em recorda l' estiu de fa dos anys que vam anar a Chamonix. Boníssima.

Deric dijo...

si n'he de menjar fondue, ha de ser de formatge, o una raglette. Hummmm què bones!
la fondue de carn no m'entusiasme i la de xocolata (tot i que m'encanta la xocolata) amb fruita no m'agrada gens.
felicita el senyor bajoqueto!

Assumpta dijo...

Apaaaaaaaaaaa que mimada et té lo Bajoquetoooooo :-))

Doncs jo he probat fondue però no recordo de què era!!! jajajaja fa uns mil dos-cents anys, a casa mon germà. Crec que era de carn... o de xocolata? jaja... ostres...

Ho acabo de preguntar al meu marit i diu que era de formatge, però que hi sucavem trossets de carn i tal. (Ni que em matin ho recordo)

Jo la de xocolata m'encantaria però enlloc de fruita, ostres, no s'hi podrien sucar bunyols o alguna cosa més substanciosa, calòrica i que engreixi una miquetaaaaa més? (estic desesperada!! jajaja)

bajoqueta dijo...

Anna: natros som més de formatge, algun cop hem fet en carn per això. Segur que estava boníssima la de Chamonix :)

Deric: mai he provat la raclette. Jo la de xocolata ni provar-la, m'embafa l'olor aquella jeje. Normalment l'hem fet de fruita. Ja el felicito de part teua :)

Assumpta: Ahir que el vaig enganxar amb ganes de cuinar, que entre setmana no entra gaire a la cuina.
ui si que fa temps que no menjes que ni t'en recordes jajaja. T'haurem d'invitar un dia pues :) I de postre una de xocolata en algo menys sa que la fruita.

Margarida dijo...

Doncs jo sóc més de xocolata, i la majoria dels meus fills també. El més formatger és el Pere, però els formatges que més li agraden són els secs.
No hem fet mai una fondue, ni tan sols de xocolata, però potser ja comença a ser hora, oi?
Una abraçada

La cuina vermella dijo...

em quedo tan amb la xocolata com amb el formatge. Ja tenim una idea per un menú, de primer una fondue de formatge i de postres de xocolata amb fruites!

La Caperucita que se enamoró del lobo. dijo...

Oh! noia.. Doncs jo prefereixo la xocolata que el formatge.

Petons.
Tens receptes per sucar-s'hi els dits ^^

dolorss dijo...

A casa , no he fet mai la fondue i mira que m’agrada.
Aquesta es veu deliciosa, ara , que sort d’en Bajoqueto, eh?
Petons

bajoqueta dijo...

Margarida: uff a mi la xocolata només de sentir l'olor aquella calenta ja m'embafa jeje.
Pos venga a fer-ne una de xocolata que segur que se posaran contents, menys el Pere clar jeje.

Vermellets: veus que bé, ja ens ensenyareu com la feu amb les vostres magnífiques fotos que fan ràbia :P (és broma).

Mònica: pos ni hi haurà baralles que en unes setmanes us poso la fondue de xocolata va!
Gràcies! llàstima que no vos puc invitar.

Dolors: ah pues no és molt difícil, a part que pots comprar d'aquells sobres que ja estan fets i menys feina.
Estava molt bona, i com feia moltíssim temps que no feiem encara més.
Ai bajoqueto com me cuida quan vol ☻

Gemma dijo...

M'encanten les fondues, sobretot perque creen un ambient molt distès entre els que mengen... de menjar a poc a poc i xerrar, mentre vas degustant el formatge fos,,mmmmm
Per cert, que tinc pendent de penjar la meva recepta de formatge per a celíacs, tinc temps fins el 15, oi?

bajoqueta dijo...

Gemma: la veritat és que si que sol agradar a la gent per què és molt divertit. Fins al dia 15 tens temps d'enviar-me la recepta que has fet :)