Las mismas recetas en castellano y otras más de panes en: LAS RECETAS DE GLUTONIANA

viernes, 15 de mayo de 2009

DIA INTERNACIONAL MALALTIA CELIACA



*

Hi ha lo dia internacional de tot, així que los celíacs no podem ser menys i també tenim lo nostre dia :) Demà a Tarragona se celebren diferents actes, podeu trobar lo que se farà ---> aquí

*

Des de que l'any passat me la van diagnosticar, ja vos he parlat alguns cops de l'enfermetat celíaca, i m'agradaria avui recordar-vos algunes coses. La celiaquia és una enfermetat autoinmune que provoca una intolerància de per vida al gluten. Lo gluten lo podem trobar al blat, civada, ordi i avena, i a molts altres productes. Lo nostre medicament és lo menjar, així que la nostra major preocupació és lo bon etiquetatge dels aliments, per estar totalment segurs que no menjem gluten sense saber-ho.

Encara que sembla una enfermetat greu, no ho és, sempre que estigue ben diagnosticada. Des de fa uns anys està sortint gent adulta, que fins ara es pensava que no podien tenir-la, i que han hagut de donar moltes voltes per metges per poder arribar a un diagnòstic. Hi ha xifres que diuen que hi ha un 75% de persones no diagnosticades, per això vos vull parlar també del:

Decàleg de la detecció precoç de la malaltia


1. En el niño pequeño, los síntomas intestinales y el retraso de crecimiento, sobre todo si se acompañan de irritabilidad y anorexia, constituyen un cuadro clínico muy sugestivo de EC.
2. En el niño mayor y en el adolescente, el hallazgo de un retraso de talla o de la pubertad, así como una ferropenia o una hipertransaminasemia sin otra justificación, obliga a descartar la existencia de enfermedad celíaca.
3. En los adultos, la presentación clásica en forma de diarrea crónica con clínica de mala absorción es inusual. Es más frecuente en la actualidad la presencia de síntomas poco específicos.
4. La probabilidad de padecer una EC aumenta en determinados grupos de riesgo, primordialmente, los familiares de primer grado, determinadas enfermedades autoinmunes (diabetes tipo I, hipotiroidismo, etc.) y algunas cromosomopatías, como el síndrome de Down.
5. A menudo, el enfermo celíaco ha sido visitado por numerosos facultativos y sometido a diversas exploraciones complementarias, y etiquetado de un trastorno funcional. Estos pacientes merecen una especial atención, en particular, si además refieren una historia de aftas bucales, astenia, irritabilidad o depresión.
6. La EC debe incluirse en el diagnóstico diferencial de los pacientes con dispepsia tipo dismotilidad o distrés postprandial (saciedad precoz y plenitud postprandial), especialmente si asocian flatulencia, hinchazón y meteorismo. La sospecha debe ser firmemente considerada cuando los síntomas son crónicos y recurrentes y no han respondido adecuadamente a un tratamiento empírico.
7. Los pacientes que padecen diarrea acuosa crónica e intermitente y que han sido catalogados de síndrome de intestino irritable (SII) deben ser revisados de forma minuciosa. La coexistencia de flatulencia o distensión abdominal, borborigmos y deposiciones mezcladas con abundante gas (explosivas) obliga a considerar la posibilidad de una EC. El estreñimiento crónico no es un síntoma excluyente de padecer la EC.
8. Las situaciones siguientes, sin explicación demostrable, obligan a valorar el diagnóstico de EC: mujeres en edad fértil con ferropenia, infertilidad y abortos recurrentes; los que presentan elevación de transaminasas; los que refieren una historia de fracturas ante traumatismos mínimos o una osteopenia/osteoporosis detectada antes de la menopausia o en un varón adulto joven.
9. Los marcadores serológicos (AAtTG) resultan de elección para iniciar el despistaje de los pacientes con mayor probabilidad de presentar EC. Una serología negativa no permite excluir el diagnóstico de EC. De hecho, una proporción de pacientes con enfermedad celíaca, que presentan formas histológicas leves e incluso con atrofia de vellosidades, no expresan anticuerpos antitransglutaminasa en el suero.
10. El estudio genético (HLA-DQ2/DQ8) es útil en el manejo de la enfermedad celíaca, dado que casi la totalidad de los pacientes celíacos son HLA-DQ2 o DQ8 positivos. Su determinación tiene utilidad clínica en casos de pacientes con sospecha clínica bien fundada y estudio serológico negativo. Un estudio genético negativo excluye casi totalmente la enfermedad celíaca, evitando con ello pruebas invasivas, incómodas y de mayor coste.

*

I tot això vos ho explico per prevenció, perquè potser coneixeu alguna persona que té síntomes semblants i no saben exactament que tenen. Amb unes simples analisis se pot saber, i com dic a tothom, no agrada a ningú tenir esta enfermetat, però simplement fent dieta es pot aconseguir trobar-se molt millor.

*

11 comentarios:

Anzili dijo...

Ostres, quin bloc!

La veritat és que no sóc celiac, però bé, sempre m'agrada saber de receptes, i plats.

Veig que tens un bloc que és diu "l'hortet de...", però no em deixa entrar, no serà de temàtica d'horts (de veritat)? Perquè ara he agafat un hort, amb amics, i m'interessa, jeje...

Apa, adéu i una abraçada!

bajoqueta dijo...

Anzili: que te sembla? jeje. Mira, a part de llegir també cuino :)
No cal ser celíac per poder fer les receptes que poso, les poden fer uns i altres sense problemes, quan hi ha algun problema amb el gluten ja ho indico.
Lo del blog de l'hortet està tancat de fa un temps, no era del tema horts jeje. Potser si no trobo feina n'hauré de fer un això sí :)

ANNAFS dijo...

Jo conec una noia que li va passar el que dius: no l' han diagnosticat fins ara i s' ha fet un tip d' anar a metges i metges fins que li han dit què era.
Trobo que es bsatant frustrant que estiguis patint i pensant que pots tenir una malatia molt greu o incurable i que en realitat amb una dieta puguis solucionar-lo.
ptns

Assumpta dijo...

Fas molt bé amb aquesta labor divulgativa, Bajoqueta!!

Endavant!! :-))

Deric dijo...

darrerament quan vaig a comprar sempre m'hi fixo amb el símbol

bajoqueta dijo...

Anna: l'entenc perfectament, ja que jo també he estat un any i pico sentint-me que era jo que m'inventava lo meu cansament, i ara que recupero força tot se veu d'un altre color per fi. Lo pitjor de la celiaquia és que no saben que tens i te comencen a fer proves i proves i no pensen en algo tant fàcil. Aviam si cada dia la gent coneix més la malaltia i hi ha menys gent que hem de patir l'incomprensió dels metges.

Assumpta: s'ha de fer per poder tenir cada dia més coses per menjar i sobretot poder sortir de casa :)

Deric: si tu t'hi fixes imagina jo jajaja. Semblo una maniàtica quan vaig a comprar, agafant coses de les estanteries i mirant la lletra menuda (que de vegades no és veu gaire). Per sort tenim lo Mercadona que ho té tot molt ben etiquetat i amb gran varietat de coses, i sobretot a preus normals.

OLLES I SOMRIURES dijo...

Gràcies per la informació. Salut!!!!

jordicine dijo...

Doncs em sembla una gran iniciativa, clar que sí. Un petó.

bajoqueta dijo...

Olles: de res! Esperem que no tingues a ningú proper per haver d'ensenyar-li això :)

Jordi: ens hem de donar a conèixer que sinó no podrem menjar tranquils ni a fora de casa, etc.

Eva dijo...

Fa uns dies que a una amiga li han detectat la malaltia celíaca a la seva filla. Amb el teu permís li recomenaré el teu bloc que de ben segur l'ajudarà.
pt!

bajoqueta dijo...

Eva: per receptes no serà jeje, que los que tenim que menjar bastant a casa ens espavilem i ja veus quines coses més bones que fem :) Per qualsevol cosa li dones lo meu mail.