A LA TAULA I AL LLIT TANCA

.

Com algunes persones ja sabeu tinc un altre blog amb les mateixes receptes que aquí però redactades en castellà. Hi ha moltíssima gent amb celiaquia que busca receptes, i posar-les en català vaig semblar que no seria una bona idea ja que hi ha gent de tot arreu i no tothom l'entén; així que vaig crear l’altre blog. Fins ara he tingut temps de posar les receptes als dos llocs, cosa que suposa molta feina. Però m’he cansat de blogger (cada dia va pitjor), i d’altra banda, he pensat que tindria molt més temps per cuinar i fer d’altres coses si ho unifico tot en un. Em fa molta pena deixar este blog i el nom de bajoqueta, però tot sigue per una bona causa. De moment continuarà obert i aquí queden les receptes.

Gràcies a tothom que ha visitat este blog durant tant de temps. Vos espero a:

LAS RECETAS DE GLUTONIANA

.

o al recopilatori que tenim i que vos animo a participar:

.

TODOS COCINAMOS SIN GLUTEN

.

Una amiga gens invisible

.
.

Divendres va arribar ---> el meu regal
.(si cliqueu a sobre "el meu regal" podreu vore que em van regalar)

Bajoqueta ja té dibuix

.
.

© del dibuix M.R.C. (prohibida la seua reproducció sense el permís de l'autor)

.

Ja fa un temps que volem fer una pàgina web amb l'altre blog de receptes sense gluten, però de moment la cosa està parada. Però el meu germanet me va fer este dibuix per a la web, i he pensat en aprofitar-lo com a distintiu per posar a les fotos i d'altres llocs. Així que a partir d'ara "la bajoqueta cuinera" estarà de vigilant del blog.

.

Fa un any

.

.

Aquesta setmana fa un any que la meua vida va donar un gran canvi. Després de molts mesos sense saber què em passava, em van diagnosticar la celiaquia. Ja vos he parlat molts cops en que consisteix esta malaltia. I també heu pogut veure com a partir d’aquell dia, les receptes van començar a portar uns nous comentaris, que són útils per a gent que té el meu mateix problema, i per a aprendre la resta el que podem menjar i el que no.

Recordo com si fos avui el cap de setmana de fa un any. Vaig començar a triar tot el menjar que tenia a casa i a separar-lo pel que jo podia menjar i el que no. Vaig fer 3 munts, en un posava tot lo que si podia, en l’altre el que estava clar que no, i en un altre el que no ho tenia gens clar. I el montonet que no tenia clar era molt gran. Però a mesura que passaven els dies este montonet va anar baixant i sabia exactament on classificar cada cosa. La nostra norma és: “si dubtes no ho menjes”, i és lo que he sigut més al peu de la lletra. Tinc un munt de llibres de cuina, i al principi vaig pensar: “ja els puc tirar quasi tots”. Però també he aprés a adaptar les receptes com heu vist i no he tirat ni un! I de gana no en passem ni molt menys! Només que al sortir de casa hem de planificar molt més on anirem i si ens hem d’emportar menjar, que és la major part de les vegades si vas a casa a d’algú.

Com a persona que li han diagnosticat la malaltia ja de gran, puc dir que és molt dur. Ja he provat el gust de les coses amb gluten, i costa acostumar-se a deixar de menjar certs aliments, com el pa. Però poc a poc t’acostumes, i saps que hi ha això o trobar-se malament. Mai conscientment en un any m’he saltat la dieta, bàsicament perquè una transgressió suposa bastants dies de trobar-se molt i molt malament. A part, que la meua salut ha millorat però no al 100% com per poder dir que ja estic bé. Els meus nivells de gluten son ja negatius, però d’altres coses encara no estan bé i no puc fer vida normal encara. En els nens, és molt més fàcil, ja que porten molt menys temps “enverinant” el seu cos, i noten una milloria molt més ràpida. Però intento no perdre la fe, i espero poder posar-me bé algun dia.

Gràcies a tots per haver-vos quedat encara que les receptes són sense gluten ;)

.

DIA INTERNACIONAL MALALTIA CELIACA

*

Hi ha lo dia internacional de tot, així que los celíacs no podem ser menys i també tenim lo nostre dia :) Demà a Tarragona se celebren diferents actes, podeu trobar lo que se farà ---> aquí

*

Des de que l'any passat me la van diagnosticar, ja vos he parlat alguns cops de l'enfermetat celíaca, i m'agradaria avui recordar-vos algunes coses. La celiaquia és una enfermetat autoinmune que provoca una intolerància de per vida al gluten. Lo gluten lo podem trobar al blat, civada, ordi i avena, i a molts altres productes. Lo nostre medicament és lo menjar, així que la nostra major preocupació és lo bon etiquetatge dels aliments, per estar totalment segurs que no menjem gluten sense saber-ho.

Encara que sembla una enfermetat greu, no ho és, sempre que estigue ben diagnosticada. Des de fa uns anys està sortint gent adulta, que fins ara es pensava que no podien tenir-la, i que han hagut de donar moltes voltes per metges per poder arribar a un diagnòstic. Hi ha xifres que diuen que hi ha un 75% de persones no diagnosticades, per això vos vull parlar també del:

Decàleg de la detecció precoç de la malaltia

1. En el niño pequeño, los síntomas intestinales y el retraso de crecimiento, sobre todo si se acompañan de irritabilidad y anorexia, constituyen un cuadro clínico muy sugestivo de EC.
2. En el niño mayor y en el adolescente, el hallazgo de un retraso de talla o de la pubertad, así como una ferropenia o una hipertransaminasemia sin otra justificación, obliga a descartar la existencia de enfermedad celíaca.
3. En los adultos, la presentación clásica en forma de diarrea crónica con clínica de mala absorción es inusual. Es más frecuente en la actualidad la presencia de síntomas poco específicos.
4. La probabilidad de padecer una EC aumenta en determinados grupos de riesgo, primordialmente, los familiares de primer grado, determinadas enfermedades autoinmunes (diabetes tipo I, hipotiroidismo, etc.) y algunas cromosomopatías, como el síndrome de Down.
5. A menudo, el enfermo celíaco ha sido visitado por numerosos facultativos y sometido a diversas exploraciones complementarias, y etiquetado de un trastorno funcional. Estos pacientes merecen una especial atención, en particular, si además refieren una historia de aftas bucales, astenia, irritabilidad o depresión.
6. La EC debe incluirse en el diagnóstico diferencial de los pacientes con dispepsia tipo dismotilidad o distrés postprandial (saciedad precoz y plenitud postprandial), especialmente si asocian flatulencia, hinchazón y meteorismo. La sospecha debe ser firmemente considerada cuando los síntomas son crónicos y recurrentes y no han respondido adecuadamente a un tratamiento empírico.
7. Los pacientes que padecen diarrea acuosa crónica e intermitente y que han sido catalogados de síndrome de intestino irritable (SII) deben ser revisados de forma minuciosa. La coexistencia de flatulencia o distensión abdominal, borborigmos y deposiciones mezcladas con abundante gas (explosivas) obliga a considerar la posibilidad de una EC. El estreñimiento crónico no es un síntoma excluyente de padecer la EC.
8. Las situaciones siguientes, sin explicación demostrable, obligan a valorar el diagnóstico de EC: mujeres en edad fértil con ferropenia, infertilidad y abortos recurrentes; los que presentan elevación de transaminasas; los que refieren una historia de fracturas ante traumatismos mínimos o una osteopenia/osteoporosis detectada antes de la menopausia o en un varón adulto joven.
9. Los marcadores serológicos (AAtTG) resultan de elección para iniciar el despistaje de los pacientes con mayor probabilidad de presentar EC. Una serología negativa no permite excluir el diagnóstico de EC. De hecho, una proporción de pacientes con enfermedad celíaca, que presentan formas histológicas leves e incluso con atrofia de vellosidades, no expresan anticuerpos antitransglutaminasa en el suero.
10. El estudio genético (HLA-DQ2/DQ8) es útil en el manejo de la enfermedad celíaca, dado que casi la totalidad de los pacientes celíacos son HLA-DQ2 o DQ8 positivos. Su determinación tiene utilidad clínica en casos de pacientes con sospecha clínica bien fundada y estudio serológico negativo. Un estudio genético negativo excluye casi totalmente la enfermedad celíaca, evitando con ello pruebas invasivas, incómodas y de mayor coste.

*

I tot això vos ho explico per prevenció, perquè potser coneixeu alguna persona que té síntomes semblants i no saben exactament que tenen. Amb unes simples analisis se pot saber, i com dic a tothom, no agrada a ningú tenir esta enfermetat, però simplement fent dieta es pot aconseguir trobar-se molt millor.

*

Les primeres vegades

Diuen que les primeres vegades de les coses no s'olviden mai. I jo no olvidaré mai este magnífic plat de raviolis que m'han cuinat avui. Després de 7 mesos sense poder anar a menjar fora, avui per fi he pogut fer-ho. Ha sigut genial!

1 any de receptes

*

Dijous se'm va passar, però este blog va fer un any de vida. Un blog que va començar com un simple entreteniment i que s'ha convertit en la meua taula de salvació en tots los moments durs d'este últim any.

*

Un any en el qual he pogut mostrar a la gent lo que se cuina a casa meua. Sempre intentant trobar receptes senzilles i que se puguen fer per tothom. Un any en el que he tingut que deixar de menjar algunes coses, però que m'he afanyat per trobar substituts i poder fer més o menys vida normal.

*

Un any en que he conegut moltes altres persones que cuinen molt més bé que jo, i a les quals dono les gràcies per mostrar també que se cuina a casa seua, i poder així copiar los seus èxits culinaris. Moltes gràcies a tota la gent que han passat a menjar per aquí i han deixat un missatge. Una abraçada sense gluten per tothom i espero poder posar moltes més receptes en lo proper any.

*

Dijous gras

Foto que he tret ----> d'aquí

*
Avui és dijous gras.
*

Enguany m'hagués agradat fer un berenar amb truites i d'altres coses típiques, però no podrà ser. Només me queda lo record de quan fa molts anys, i ja de ben menuda, anavem a fer un berenar amb los companys del classe. Al cole mos deixaven sortir i només feiem classe fins al migdia. He anat parlant amb gent després, i no a tot arreu era típic fer això. Ja lo dia abans anavem a comprar-mos lo pa per als bocates, i alguna xuxeria més per dinar. Ja de ben matí, la mare o la iaia mos feia lo bocata de truita, que posavem junt amb una llauna d'algun refresc i la típica bosseta de pataques fregides. Al matí al cole no escoltavem gaire, només pensavem en l'hora de sortida, per poder fugir ben lluny. De més menuts anavem a llocs prop de casa, ja que no teniem ni mitja de transport ni res. Però ja de més grandets, ja mos atreviem a anar més lluny. Jo anava a un cole on portavem uniforme, així que corríem per canviar-mos la roba abans de sortir al món exterior, i poder fer la nostra sortida anual. I era molt bonic, sempre ne passava alguna però normalment estes sortides acabaven bé. Un cop recordo que volent anar al camp a menjar-mos los bocates, una amiga i jo vam acabar al mig d'unes oliveres i garrofers. Molt idílic tot, fins que va venir un pastor amb les ovelles i se mos va acabar la festa :)

I vatros celebraveu este dia de menuts?

*

Vos deixo unes truitetes per a la tarde, un trosset per a cadascú, no vos baralleu!

*

• Truita de pataca
• Truita de verdures
• Truita de verdures amb formatge de cabra

*

Lo meu regal

Des de fa uns mesos que estem experimentant en diferents masses de pa. Aconseguir pa sense gluten és tota una odisea. I avui ha sigut lo no va más, ja que ho hem fet en la meua superpanificadora que vaig demanar per Nadal. Se pot fer pa normal i també ve amb uns estris per fer baguettes petitetes. En un primer moment no sabia per on començar i no entenia les instruccions. Però ha vingut bajoqueto i m'ha ajudat a fer lo primer pas. Així que avui per dinar hem tingut pa acabat de fer, calentat i tobet. Ha sortit una mica boterut però de gust estava molt bo. Millorarem la recepta i segur que en uns mesos serem uns experts. Així que esta panificadora entra al món dels trastets de bajoqueta.

Bones festes

Bones festes a tothom i un any 2009 ple de noves receptes!

Regals culinaris

Ja parlava fa uns mesos d'este formatge, lo Tête de Moine. Me'l van regalar per Nadal i avui voldria fer un recordatori, ja que potser algú no sap que regalar. Per sort hem descobert que no té gluten, i podré continuar disfrutant-lo. No vos explico res més, només que proveu una de les seues floretes.

Si voleu saber-ne més vos deixo l'enllaç de la seua pàgina: Tête de Moine.

Cuines

Una de les parts de la casa on passem més temps, als qui mos agrada cuinar, és la cuina. No tothom aconsegueix tenir la que més li agrada, o la més còmoda per cuinar, o la més espectacular. Normalment quan anem a viure a un pis hi ha lo que hi ha. A no ser que poguem fer reformes i construir-mos la cuina dels nostres somnis. Cadascú busca una cosa, alguns modernitat, altres comoditat, altres que sigue acollidora, etc. Vos deixo algunes fotos i podeu anar somiant. Les he tret de les pàgines següents:

Berloni

Oikos

Veneta Cucine

Simone Ortega

Aquesta setmana ha mort una de les persones que ha aconseguit arribar a molta gent amb el seu llibre de cuina, "1080 recetas de cocina", Simone Ortega. Ha entrat a moltes cases i ens ha ajudat a endinsar-nos al fascinant món de la cuina. Ja en vaig parlar en el meu primer post, que ha sigut un llibre de referència per a mi. Encara que l'edició que tinc no té fotos, amb la manera que està explicat no són necessàries (he aprés a llegir millor després del que em va passar amb la sal), i t'agafen ganes de provar-les totes. I que jo de gran vull ser com ella i haver pogut provar tot lo munt de receptes que tinc. Sempre quedarà en cada una de les receptes que farem dels seus llibres.

motlles

Potser al final haurem de sortir de casa, però no vaig poder resistir la tentació de fer-me esta col·lecció de La Vanguardia. Crec que la té la meitat de Catalunya. I ara a cuinar i a provar tots els motlles.

Pastels cassolans

Quan arriba alguna celebració familiar, de vegades la gent corre a comprar un pastel. I de vegades costa menys fer alguna cosa cassolana que agradarà molt a la gent. Quan vaig a casa d'algú intento portar jo el postre fet per mi. Crec que és més bo i original. Ja menjem coses fetes per altres quan anem a menjar fora de casa.

Dissabte passat en una mega-celebració dels aniversaris dels "marceros", van ajuntar-se estos tres cócs que encara que eren fets a casa i amb ingredients molt normals, estaven la mar de bons!

de l'àmfora a la fiambrera

En el temps dels romans, per poder transportar l'oli, el vi, els cerals, etc., es feien servir les àmfores. Molts cops al mateix lloc on es produïa els diferents aliments que havien de transportar-se, tenien una fàbrica de terrissa on fer estes àmfores. La seua forma es debia a la facilitat per poder-les transportar, per les dues anses del costat, i la part de baix estava fabricada així per poder clavar-les al terra quan éren descarregades dels vaixells. Molts cops éren d'usar i tirar. Un cop arribaven al lloc on s'havia d'emmagatzemar el producte normalment es trencaven. S'han trobat restes a algunes platjes on es produïa el major transport d'oli, vi, etc, montanyes veritables de les àmfores trencades. Després de fer-les arribar a un contenidor gran on s'emmagatzemava el producte, ja no es feien servir. Sortia molt més a compte trencar-les i fer-ne de noves. Així que molt ecologics els romans no éren.

Avui dia hem passat a emmagatzemar productes a granel en pots de diversa tipologia, i si hem de transportar alguna cosa cuinada ho fem en fiambreres. Visualment és més bonica una àmfora, però fa una mica de mal portar. Clar llavors penso que si los romans no tenien fiambreres, tampoc tenien reunions de Tupperware.

Programes de cuina

No vull fer només un recull de receptes a este blog. També vull parlar d'altres coses i si algú té idees estic oberta a parlar de qualsevol tema que estigue relacionat amb el món de la cuina.

Una de les coses que vaig trobar a faltar al marxar de Barcelona, és la diversitat de botigues i restaurants per comprar i provar coses. I un dels meus programes preferits que feien a Barcelona TV. Me vaig enterar fa poc que se va acabar. Al fons m'alegro, ja que si no el puc vore jo que no el veigue ningú (dolenta que sóc). El programa se deia PLAT COMBINAT. Era original, ben fet i molt interessant. A part de parlar de receptes de cuina, parlaven de llibres de cuina, de restaurants, de botigues, etc. M'agradava tot, les imatges, com estava fet, la musiqueta que posaven, el temps que durava, tot! Ara l'Óscar López, el presentador del programa, fa un altre relacionat amb llibres a TV2, segueix un estil de programa bastant semblant. Però no és lo mateix, jo trobo a faltar PLAT COMBINAT (ara, encara que no podeu vore'm, ploro de pena, per haver de vore merdes de programes enlloc d'este).

Si teniu temps mireu-ne un, val la pena, vos teniu que registrar, però no demanen gaire cosa,

----> cliqueu aquí per vore un programa. Al cercador, a programa trieu: "plat combinat, i de data màxim lo dia 29 de desembre de 2007.

Un pecat

No m'agrada la xocolata. Lo meu vici és lo formatge, i este passat Nadal la meua familia va trobar el meu regal perfecte. L'havia provat feia un temps a una botiga especialitzada en formatges i me va encantar, però si se'm va passar pel cap de comprar-lo. És lo tete de moîne, un formatge suís, no molt gran, però que no te deixa indiferent. Però la gràcia no està només amb lo formatge en si, sinó en com se talla. Com podeu vore a la foto és un aparatet especial que se diu "girolle". Talla el formatge en forma de floretes i per això deixa anar lo seu aroma tant característic.

És un bon regal per a gent apassionada al formatge, encara que no és un formatge barat, té un preu assequible. Si el proveu no podreu parar de donar voltes i voltes a la "girolle", un vici total!

bajoqueta a la cuina

Llegir és lo meu, però cuinar és una altra de les meus grans aficions. No té preu la gran satisfacció després d'haver-te passat hores i hores a la cuina, quan algú s'està menjant lo que tu has cuinat i te diu: Què bo! Cuinar és una cosa que porta molt de temps i paciència. Menjar ho fem cada dia varies vegades al dia, i de vegades no se valora prou a la persona que cuina per a tota la familia. Molts anys van cuinar per mi ma mare i ma iaia. Se passaven moltes hores cuinant coses diferents, ja que no ens agradava lo mateix a tots. Vaig començar a agafar idees, i un bon dia la necessitat va fer que hagués d'entrar a la cuina. Poc a poc, vaig anar agafant-li "gustillo". La cuina del dia a dia és molt pesada, haver de pensar que faràs, anar-ho a comprat, etc. En canvi, els caps de setmana si tens temps i et ve de gust, és molt relaxant posar-te a cuinar hores i hores per fer coses noves. No tot surt a la primera, és qüestió de paciència, però quan surt algo bo ja mai més te quedarà malament. La regla més important és: NO TENIR PRESSA.

Ma iaia sempre me dia: "si tot lo que poses és bo, te sortirà bo". I tenia raó, però no sempre, hi ha vegades que surten les coses malament, per sort poques vegades he tingut que tirar alguna cosa. Una de les primeres coses que me van sortir mal van ser unes "empanadilles". Esta anècdota l'he explicat moltes vegades i sempre penso com vaig poder ser tant tonta de no llegir bé. Veient que m'agradava cuinar tant me vaig comprar el meu primer llibre de cuina: "1080 recetas de Simone Ortega". I un dia aprofitant que estava sola a casa i amb tota la cuina per mi, vaig decidir fer les ditxoses "empanadilles". Vaig començar a preparar tots los ingredients, i jo anava posant... arribo a la sal, i llegeixo un got d'aigua de sal. Quan ja ho tenia tot mesclat el meu sentit comú em va dir que allò era molta sal, miro la recepta i posava: un got d'aigua coma sal, però jo ja l'havia tirat a tota la mescla... allò estava més salat que la mar! Per poder-ho arreglar vaig anar tirant aigua, llavors faltava farina... i així fins que vaig acabar totes les existències de farina de casa. Amb una rabia increïble vaig haver de tirar-ho tot. Netejar tot el merder que havia fotut i a sobre, no podia oferir res a la meua família quan tornessen a casa. Un desastre total. Per sort vaig apendre a llegir-me millor les receptes abans, i a base de mirar molts de programes i amb paciència, mai més he posat un got de sal a cap recepta.

M'agradaria compartir aquí algunes de les receptes que vaig provant o les que he fet més d'una vegada, que per petició familiar vaig fent una vegada i una altra. També m'agradaria poder parlar de coses de cuina, que no tot és cuinar, també se pot menjar. Si algú vol participar el correu està obert així com los comentaris. Així que ja sabeu, bon profit!