Las mismas recetas en castellano y otras más de panes en: LAS RECETAS DE GLUTONIANA

viernes, 29 de mayo de 2009

Pebrots farcits de tonyina i ou dur

*
**
Una petició de bajoqueto, perfecta per la calor que està venint (o que ja s'ha quedat).


Ingredients:
  • 6 pebrots del "piquillo" sencers, en conserva
  • 1 llauneta de tonyina
  • 1 ou dur
  • maionesa
  • una miqueta de salsa de tomata o ketchup


Nota per a celíacs: la maionesa, la salsa de tomata i lo ketchup sense gluten.


Elaboració:

  1. S'escurreixen bé los pebrots.
  2. S'escurreix la tonyina de l'oli, i es xafa una mica amb una forquilla.
  3. Es pica l'ou en trossets molt menuts.
  4. Es mescla la tonyina amb l'ou picat, s'afegeix una mica de maionesa i la salsa de tomata o lo ketchup.
  5. Una vegada tot ben mesclat, se van farcint amb compte los pebrots.


Bon profit!

martes, 26 de mayo de 2009

Batut de maduixes

*
*
Un batut que ben fresquet per berenar està boníssim. La foto ha quedat borrosa, no és que tingueu que anar a l'oculista :)
*
Ingredients:
  • 500 g. de maduixes o fresons
  • 1 plàtan
  • 1 llimona
  • sucre o mel

Nota per a celíacs: tots los ingredients són aptes. Vigilar amb la mel que sigue envasada i no a granel pel tema de la contaminació.

Elaboració:

  1. Es netejen les maduixes, es treu la fulleta, es fan trossets, es trituren i es passen per un colador finet.
  2. Es posen al got de la batedora, s'afegeix el suc de mitja llimona, 1 got d'aigua i el plàtan pelat i trossejat.
  3. Es treballa fins aconseguir una crema ben fina. S'afegeix aigua fins aconseguir un litre (o fins aconseguir la textura desitjada), afegim sucre o mel al gust.
  4. Es reparteix en copes i es posa a la nevera.
  5. Se serveix fred.

D'una altra manera: No es posa suc de llimona, i es substitueix l'aigua per la mateixa quantitat de llet.


Recepta extreta de “1000 Recetas de la Cocina Española”

*

miércoles, 20 de mayo de 2009

Crema de llimona


Este mes, Ajonjoli de La flor del Calabacin es l'amfitriona del HEMC #33. Ha proposat un tema molt interessant "Pensa globalment, menja localment". Consisteix en fer un plat utilitzant productes que tinguem lo més prop possible de casa, però vos aconsello llegir l'explicació d'Ajonjoli que és molt interessant.
Per fer este postre vaig utilitzar unes llimones que me va donar ma padrina. Sempre que vaig a Tortosa, intento emportar-me fruita i verdura d'allí, molt més barata i molt més bona.
*
*
*
Los amants de les llimones i lo seu gust àcid aixequeu la mà... Los que no vos agraden los cítrics espereu una nova recepta.

Una crema per acabar un bon dinar, potent i amb gust àcid. L'he tret del blog de la reina dels postres, Mercè, que té un blog on podeu trobar moltes idees per postres de totes maneres, "Cuina per llaminers".
*
Quan la vaig menjar me va venir al cap fer-la servir per farcir algun pastís. De moment vos deixo la crema sola, més avant ja provarem lo de farcir alguna cosa.
*
Ingredients (8 persones):
  • 4 llimones
  • 4 ous
  • 300 g. de sucre
  • 70 g. de Maizena
  • 1 l. d'aigua mineral

Nota per a celíacs: cap problema amb els ingredients que utilitzem.

Elaboració:

  1. Amb un ratllador, es ratlla la pell de les quatre llimones.
  2. S'escórre el seu suc i es reserva.
  3. En un cassó, s'hi posa l'aigua i es porta a ebullició.
  4. En un pot, es barregen els ous amb el sucre i la Maizena (amb l'ajuda del túrmix). S'hi afegeix la pell ratllada, el suc i l'aigua calenta.
  5. Es torna al foc i es remena fins que bulli i s'espessi. Es cola per eliminar la ratlladura de la llimona i s'aboca en copes o bols. Es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Bon profit!

Recepta extreta del blog "Cuina per llaminers"

*

viernes, 15 de mayo de 2009

DIA INTERNACIONAL MALALTIA CELIACA



*

Hi ha lo dia internacional de tot, així que los celíacs no podem ser menys i també tenim lo nostre dia :) Demà a Tarragona se celebren diferents actes, podeu trobar lo que se farà ---> aquí

*

Des de que l'any passat me la van diagnosticar, ja vos he parlat alguns cops de l'enfermetat celíaca, i m'agradaria avui recordar-vos algunes coses. La celiaquia és una enfermetat autoinmune que provoca una intolerància de per vida al gluten. Lo gluten lo podem trobar al blat, civada, ordi i avena, i a molts altres productes. Lo nostre medicament és lo menjar, així que la nostra major preocupació és lo bon etiquetatge dels aliments, per estar totalment segurs que no menjem gluten sense saber-ho.

Encara que sembla una enfermetat greu, no ho és, sempre que estigue ben diagnosticada. Des de fa uns anys està sortint gent adulta, que fins ara es pensava que no podien tenir-la, i que han hagut de donar moltes voltes per metges per poder arribar a un diagnòstic. Hi ha xifres que diuen que hi ha un 75% de persones no diagnosticades, per això vos vull parlar també del:

Decàleg de la detecció precoç de la malaltia


1. En el niño pequeño, los síntomas intestinales y el retraso de crecimiento, sobre todo si se acompañan de irritabilidad y anorexia, constituyen un cuadro clínico muy sugestivo de EC.
2. En el niño mayor y en el adolescente, el hallazgo de un retraso de talla o de la pubertad, así como una ferropenia o una hipertransaminasemia sin otra justificación, obliga a descartar la existencia de enfermedad celíaca.
3. En los adultos, la presentación clásica en forma de diarrea crónica con clínica de mala absorción es inusual. Es más frecuente en la actualidad la presencia de síntomas poco específicos.
4. La probabilidad de padecer una EC aumenta en determinados grupos de riesgo, primordialmente, los familiares de primer grado, determinadas enfermedades autoinmunes (diabetes tipo I, hipotiroidismo, etc.) y algunas cromosomopatías, como el síndrome de Down.
5. A menudo, el enfermo celíaco ha sido visitado por numerosos facultativos y sometido a diversas exploraciones complementarias, y etiquetado de un trastorno funcional. Estos pacientes merecen una especial atención, en particular, si además refieren una historia de aftas bucales, astenia, irritabilidad o depresión.
6. La EC debe incluirse en el diagnóstico diferencial de los pacientes con dispepsia tipo dismotilidad o distrés postprandial (saciedad precoz y plenitud postprandial), especialmente si asocian flatulencia, hinchazón y meteorismo. La sospecha debe ser firmemente considerada cuando los síntomas son crónicos y recurrentes y no han respondido adecuadamente a un tratamiento empírico.
7. Los pacientes que padecen diarrea acuosa crónica e intermitente y que han sido catalogados de síndrome de intestino irritable (SII) deben ser revisados de forma minuciosa. La coexistencia de flatulencia o distensión abdominal, borborigmos y deposiciones mezcladas con abundante gas (explosivas) obliga a considerar la posibilidad de una EC. El estreñimiento crónico no es un síntoma excluyente de padecer la EC.
8. Las situaciones siguientes, sin explicación demostrable, obligan a valorar el diagnóstico de EC: mujeres en edad fértil con ferropenia, infertilidad y abortos recurrentes; los que presentan elevación de transaminasas; los que refieren una historia de fracturas ante traumatismos mínimos o una osteopenia/osteoporosis detectada antes de la menopausia o en un varón adulto joven.
9. Los marcadores serológicos (AAtTG) resultan de elección para iniciar el despistaje de los pacientes con mayor probabilidad de presentar EC. Una serología negativa no permite excluir el diagnóstico de EC. De hecho, una proporción de pacientes con enfermedad celíaca, que presentan formas histológicas leves e incluso con atrofia de vellosidades, no expresan anticuerpos antitransglutaminasa en el suero.
10. El estudio genético (HLA-DQ2/DQ8) es útil en el manejo de la enfermedad celíaca, dado que casi la totalidad de los pacientes celíacos son HLA-DQ2 o DQ8 positivos. Su determinación tiene utilidad clínica en casos de pacientes con sospecha clínica bien fundada y estudio serológico negativo. Un estudio genético negativo excluye casi totalmente la enfermedad celíaca, evitando con ello pruebas invasivas, incómodas y de mayor coste.

*

I tot això vos ho explico per prevenció, perquè potser coneixeu alguna persona que té síntomes semblants i no saben exactament que tenen. Amb unes simples analisis se pot saber, i com dic a tothom, no agrada a ningú tenir esta enfermetat, però simplement fent dieta es pot aconseguir trobar-se molt millor.

*

jueves, 14 de mayo de 2009

Amanida amb formatge de cabra i fruits secs

*
*
Últimament bajoqueto té molt bones idees! Una amanida semblant la vam menjar a Andorra ja fa temps, acompanyada de la fondue dins del pa que vos he contat a l'altre post. I li va venir nostàlgia i va voler repetir-la.
+
Intenteu que el formatge de cabra sigue d'aquells petitets que venen en botigues especialitzades, sempre serà molt millor que el típic formatge de "rulo" (paraula que està mal dita en català ja que se diu corró, mai ho havia sentit!).
*

Y esta és la meua tercera i última aportació al recopilatori de receptes de formatge “TODOS COCINAMOS SIN GLUTEN”
*
Ingredients:
  • enciam
  • fruits secs: pinyons, nous, etc.
  • panses sense pinyol
  • formatgets de cabra (1 per persona)
  • mel
  • vinagreta: oli, vinagre, sal
Nota per a celíacs: vigilar amb la marca els fruits secs i les panses que no tinguin contaminació creuada, i els formatgets que siguen de qualitat, el formatge no té gluten en teoria.


Elaboració:
  1. Netegem l’enciam i el tallem ben menut.
  2. Pelem la massana i la tallem a dauets menuts.
  3. Posem en un bol l’enciam junt amb els dauets de massana, els fruits secs i les panses.
  4. En una paella, deixem uns segons els formatgets i els posem de seguida a sobre l’amanida. (deixar molt poquet ratet a la pella sinó es desfa massa!).
  5. Afegim un rajolinet de mel a sobre cada formatget.
  6. Acompanyar amb la vinagreta.

Bon profit!


*

martes, 12 de mayo de 2009

Fondue en panets

*
Fa molt temps a Andorra, vam menjar una fondue dins d'un pa de pagès. L'havien buidat, el van emplenar del formatge desfet, i amb la molla del pa anavem sucant. Quan vam acabar, allò estava tant bo que vam acabar menjant la costra que havia quedat impregnada del formatge.
*
Ja fa uns dies vam fer el mateix però amb panets. Així que vos deixo la idea per fer una fondue totalment diferent e individual, o bé podeu fer-la amb un pa de pagès. Com que el pa el vaig fer sense gluten no tinc la recepta dels panets, però segur que trobareu la recepta, o bé podeu comprar-los fets.*

Esta és la meua segona aportació al recopilatori: “TODOS COCINAMOS SIN GLUTEN”
*

*
Ingredients:

  • panets o un pa de pagès
  • utilitzar un sobre de formatge per fondue comprat o fer la fondue, recepta ---> aquí.
Nota per a celíacs: podeu trobar la recepta de Fondue en panets ---> aquí.

Elaboració:

  1. Es prepara la fondue i es va repartint dins dels panets o al pa, si és un sencer.
  2. Al restaurant per mantenir calent el pa, van posar damunt de suport de la fondue una taula de pissarra. Natros, com els panets eren petitets, ens el vam menjar abans que lo formatge se gelés.

Bon profit!

*

domingo, 10 de mayo de 2009

Fondue Neuchâtel clàssica

*

*
Com sempre dic, lo formatge per mi és lo substitut de la xocolata, que no m'agrada gaire, per no dir gens. No m'imagino un món sense formatge :)
*
Esta recepta és la que aporta BAJOQUETO al recopliatori d'este mes “TODOS COCINAMOS SIN GLUTEN”, ell ha sigut qui ha tingut la paciència d'anar fonent el formatge perquè jo pogués menjar.
*


*
La fondue és una recepta típica de Suïssa. Hi ha tres maneres de fer-la. Amb oli, que es fa amb carn; amb formatge, que s'acompanya amb pa, i la de xocolata que s'acompanya amb fruites. Se fa normalment amb un recipient especial que aguanta la calor i es punxa el menjar per anar sucant-lo al recipient. Segur que heu menjat algun cop. Lo nostre recipient se va quedar fet pols de tanta fondue, i ara fem servir un casset, que ens fa el mateix servei fins que comprem una altra. Se pot preparar per un dinar o sopar informal. La de formatge s'acompanya amb pa, però natros l'acompanyem també amb trossets de pollastre a la planxa o fregits, i de vegades amb patates bullides o al forn.
Si vos fa peresa fer-la a casa, al mercat trobareu sobres amb el preparat, que no més cal calentar, però realment està molt més bona feta al moment.
*
Ingredients (4-6 racions):


  • 1 gra d'all
  • 250 ml. de vi blanc sec
  • 300 g. de formatge emmental, tallat a taquets o ratllat
  • 300 g. de formatge gruyere, tallat a taquets o ratllat
  • 1,5 cullerada de farina de patata o maizena, mesclada amb 60 ml. de kirsch (és un licor de cireres que fa segles que busco però no trobo)
  • 1 pessic de pebre blanc mòlt
  • 1 pessic de nou moscada
  • daus de pa cruixent per a servir (o pollastre, verdures, patates...)

Nota per a celíacs: el formatge si és ratllat vigileu la marca, també vigileu la del pebre i la nou moscada. I el pa evidentment ha de ser sense gluten.


Elaboració:

  1. Fregar un cassó amb el gra d'all. Tirar-lo, o bé picar ben fi i afegir-lo a cassó.
  2. Calentar la fondue a temperatura mitja-alta, afegir el vi i portar a ebullició. En quant arranque a bullir, baixar la temperatura i afegir el formatge, removent lentament, amb moviments en forma de 8, fins que el formatge estigue complementament fos. Ha de derretir-se molt lentament (tardant uns 5 minuts en total), o podrien formar-se grumolls.
  3. Afegir la farina de patata o la Maizena, el pebre i la nou moscada. Calentar a temperatura baixa durant 2 minuts més.
  4. La fondue haurà de "chisporrear" suament, sense arribar a bullir. (El formatge ha de quedar lo suficientment espès com per a cubrir lo pa, ja que s'endurirà als pocs segons).
  5. Servir d'inmediat.
  6. A la taula, els comensals tindran daus de pa als seus plats, enfilar un trosset amb la broqueta, i sumergir-lo a la fondue, girant ràpidament per a evitar que goteje. Menjar directament de la broqueta.

Suggerencia: anar amb molt de compte a l'hora de tirar lo formatge al vi, si bull, el formatge queda en un tros i ja no pot arreglar-se. Millor perdre lo temps desfent-lo poc a poc. No ha d'estar bullint lo vi per evitar-ho.


Bon profit!!


Recepta extreta del llibre: “FONDUE” de Robert Carmack

*

viernes, 8 de mayo de 2009

Llom farcit a l'andalusa



Un llom farcit més elaborat del normal, però que es pot preparar lo dia abans.



Ingredients (6 persones):


  • 1 kg de llom de porc en un tros

  • 1 cabeça d'alls

  • 1 ceba

  • 1 got de vi blanc

  • oli d'oliva

  • 2 claus d'olor

  • pebre negre en gra

  • sal

Farcit:

  • 100 g. de pernil salat

  • 2 ous durs

  • 20 ametlles crues

Nota per a celíacs: vigilar amb les espècies que com sempre siguen d'una marca apta, també les ametlles i si voleu estar segurs de que el pernil sigue sense gluten al Mercadona podeu trobar.


Elaboració:



  1. Tallar los ous durs en rodanxes, lo pernil a tires i picar les ametlles ben fines.

  2. Obrir lo llom per la meitat a lo llarg i salpebrar. Farcir-lo amb un ou dur tallat en tires, la meitat del pernil i la meitat de les ametlles picades. Posar de nou un altre ou dur i la resta de pernil i ametlles.

  3. Tancar lo tros de llom i lligar-lo bé, per què no surtigue lo farcit.

  4. En una cassola, afegir l'oli i quan estigue calent, daurar lo llom. Afegir la ceba, la cabeça d'alls i los claus.

  5. Ruixar amb lo vi, acabar de cubrir amb aigua (lo més escassa possible), tapar i deixar coure 1 hora aproximadament, o fins que estigue tendre.

  6. Deixar refredar, col·locant-li un pes a sobre, per a prensar-lo, durant unes 8 hores.

Bon profit!


Recepta extreta de la revista LECTURAS


martes, 5 de mayo de 2009

Gaspatxo de maduixes

**
Vaig vore esta recepta al blog d'"Olles i somriures" i me vaig enamorar. La vaig provar i me quedo amb ella :) Està molt bo fresquet, i amb lo sabor tant diferent podeu sorpendre molt.
*
Ingredients:


  • maduixes o fresons

  • aigua

  • oli d'oliva suau

  • vinagre de sidra o poma

  • sal

Nota per a celíacs: tots els ingredients són aptes.


Elaboració:

  1. Les maduixes es renten, se’ls treu les fulletes i les tallem a trossets. Les anem posant a un potet per poder triturar-les amb la batedora. Afegim una mica d’aigua, ha de quedar amb una textura líquida.

  2. Ho passem pel colador xinès.

  3. Ho amanim amb oli, vinagre i una mica de sal.

  4. Servir ben fresquet.

Bon profit!


Recepta extreta del blog OLLES I SOMRIURES

sábado, 2 de mayo de 2009

Les primeres vegades



Diuen que les primeres vegades de les coses no s'olviden mai. I jo no olvidaré mai este magnífic plat de raviolis que m'han cuinat avui. Després de 7 mesos sense poder anar a menjar fora, avui per fi he pogut fer-ho. Ha sigut genial!

viernes, 1 de mayo de 2009

Crema de carbassons

*
En realitat esta crema se diu: "Crema de carbassons de Maite López". No conec a esta bona persona que un dia va posar esta recepta, i que ha passat al meu receptari de receptes molt habituals, però des d'aquí li dono les gràcies per compartir-la. No és una gran recepta, però costa poc de fer i si fem quantitat tenim per a dos sopars o dinars. Jo quan la faig aprofito per posar aigua de sobres, i lo guardo com a caldet per fer una bona sopeta. Aprofiteu que ja ve la caloreta i s'acabarà menjar purés calents.
*
Ingredients:


  • 4 carbassons grans
  • 2 carlotes (pastanagues)
  • 1 ceba o porro
  • 1 pataca
  • 4 "quesitos"
  • 1 pot petitet de nata líquida (jo poso llet descremada)
  • sal i pebre al gust

Nota per a celíacs: los "quesitos" han de ser d'una marca apta a l'igual que la nata líquida.


Elaboració:


  1. Se tallen les verdures a trossets menuts, s'afegeixen a la cassola i es cobreixen d'aigua.
  2. Quan la carlota estigue cuita, es treu tot.
  3. Se bat amb la batedora elèctrica, junt amb els "quesitos" i la nata.
  4. Afegir sal i pebre i servir.

Bon profit!


Recepta extreta de la pàgina Mundo vegetariano