Las mismas recetas en castellano y otras más de panes en: LAS RECETAS DE GLUTONIANA

lunes, 5 de octubre de 2009

Fa un any

.



.

Aquesta setmana fa un any que la meua vida va donar un gran canvi. Després de molts mesos sense saber què em passava, em van diagnosticar la celiaquia. Ja vos he parlat molts cops en que consisteix esta malaltia. I també heu pogut veure com a partir d’aquell dia, les receptes van començar a portar uns nous comentaris, que són útils per a gent que té el meu mateix problema, i per a aprendre la resta el que podem menjar i el que no.

Recordo com si fos avui el cap de setmana de fa un any. Vaig començar a triar tot el menjar que tenia a casa i a separar-lo pel que jo podia menjar i el que no. Vaig fer 3 munts, en un posava tot lo que si podia, en l’altre el que estava clar que no, i en un altre el que no ho tenia gens clar. I el montonet que no tenia clar era molt gran. Però a mesura que passaven els dies este montonet va anar baixant i sabia exactament on classificar cada cosa. La nostra norma és: “si dubtes no ho menjes”, i és lo que he sigut més al peu de la lletra. Tinc un munt de llibres de cuina, i al principi vaig pensar: “ja els puc tirar quasi tots”. Però també he aprés a adaptar les receptes com heu vist i no he tirat ni un! I de gana no en passem ni molt menys! Només que al sortir de casa hem de planificar molt més on anirem i si ens hem d’emportar menjar, que és la major part de les vegades si vas a casa a d’algú.

Com a persona que li han diagnosticat la malaltia ja de gran, puc dir que és molt dur. Ja he provat el gust de les coses amb gluten, i costa acostumar-se a deixar de menjar certs aliments, com el pa. Però poc a poc t’acostumes, i saps que hi ha això o trobar-se malament. Mai conscientment en un any m’he saltat la dieta, bàsicament perquè una transgressió suposa bastants dies de trobar-se molt i molt malament. A part, que la meua salut ha millorat però no al 100% com per poder dir que ja estic bé. Els meus nivells de gluten son ja negatius, però d’altres coses encara no estan bé i no puc fer vida normal encara. En els nens, és molt més fàcil, ja que porten molt menys temps “enverinant” el seu cos, i noten una milloria molt més ràpida. Però intento no perdre la fe, i espero poder posar-me bé algun dia.

Gràcies a tots per haver-vos quedat encara que les receptes són sense gluten ;)

.

30 comentarios:

La cuina vermella dijo...

Hola bonica, estem contents per tu, de saber que la malaltia no et supera, que ets valenta i creativa. Gràcies a tu hem après un munt de coses que no sabíem sobre el tema. Un petó ben fort!

Vanesuky dijo...

És un plaer llegir-te, amb receptes amb gluten o sense gluten!!Són delicioses igualment!

Apendre a viure i menjar sense gluten deu ser dur al començament, però hem vist que poc a poc, fas plats igual d'increibles!!

Molts petons preciosa.

Vanesuky.

La Quinta de Luculus dijo...

Moltes felicitats per l'aniversari però també i molt especialment pel coratjosa que ets, i creativa, i generosa. Amb tu hem après molt, i sobretot hem anat prenent consciència de les dificultats que hau d'anar salvant en el dia dia. Un petó ben gros i el nostre carinyo

Eva dijo...

No sabia que t'havien detectat la malaltia d'adulta, com bé dius, suposo que ha de ser més difícil xq ens passem anys "contaminant-nos" amb tot tipus de menjar.
Et felicito perquè per la teva cuina crec que t'has adptat d'allò més bé, els teus plats són ben apetitosos, siguis o no celíac.
Jo fa temps ganes que tinc ganes d'experimentar amb pa i dolços sense gluten, quan tingui un de bo ja el penjaré al bloc.
Pt i segueix així!
Eva

MaryLou dijo...

M'alegro de que t'hagis adaptat tan ràpid! La veritat és que tot el que fas és tan bo!! Jo també he après moltes coses de la teva cuina! :):):)

Molts petons

The kiwi kitchen dijo...

Hola! les teves receptes son igual de bones que la resta, m'agraden igual!
Petons,
Nuria

Gemma dijo...

Ànims, que segur que de mica en mica la teva salut acabarà sent al 100%, ja vas pel bon camí :)
Pel que fa a les teves receptes, totes són boníssimes, tant pels celíacs com pels que afortunadament no ho som. Segur que seguirem passant per aquí a llegir les teves propostes molt interessants!

juan el catalan dijo...

Hola bajoqueta, lo primero es tu salud y las recetas que haces son realmente buenas,antes tenia unos vecinos que el niño era celiaco y sus padres se veian negros para comprar la comida sin gluten, ahora por suerte hay tiendas especializadas pero tienen que son muy caras y eso el gobierno tendria que mirarlo pues es una enfermedad cronica y no ponen muchos medios para ayudar a la gente que la tiene, de doy muchos animos para que sigas mejorando todo lo que puedas,un saludo.
JUAN

ANNAFS dijo...

Les teves receptes són sempre molt bones. Ja es veu que sense gluten també es pot menjar molt bé. I la teva cuina no es gens monòtona.
Endavant!
ptns.

jordicine dijo...

Estan igual de bones, no? Moltes de les coses que comprem a casa són sense gluten. Les teves receptes són boníssimes. Un petó.

illetapitita dijo...

Ànims amb la malaltia i segueis sorprenent-nos amb aquestes receptes que ja veus que ens agraden a tots!
Una abraçada!

Dolça dijo...

Es bonic veure com ens anem superant i treiem forces per tirar endavant d'on creiem que no en tenim i com ens adaptem a les noves situacions. Endavant amb les teves receptes bones i creatives que t'ajuden a portar la teva celiaquia .

Jo et comprenc molt ja que a la meva mare no fa gairé més temps que a tu li van diagnosticar al·lergia al gluten, a la lactosa i a l'ou, i entre tots estem aconseguint una cuina perque ella pugui menjar-ne i gaudir-ne
Un petó molt fort
Dolça

Deric dijo...

segur que ben aviat estaràs al 100%! què dic? al 1000 x 1000!!!!

Mai dijo...

Doncs enhorabona per aquesta força de voluntat i afany de superar-ho que tens , és un plaer venir a la teva cuina sense gluten i aprendre´n cada día coses noves.
Una abraçada i endavant , segueix cuinant per tu i per tots nosaltres bonica.
Mil petons
mai

a peu coix dijo...

El teu bloc sempre le trobat interessant i t'he de dir que a mi les receptes per a mi son molt bones.
bloc pa amb oli i xocolata

xocolata dijo...

Bajoqueta, t'entenc perfectament.
A casa ens va passar el mateix quan van diagnosticar al nostre fill petit ara fa 8 anys, quan en tenia 1 i mig, i al fer-nos les proves el meu marit va sortir positiu tant en l'analítica com en la biòpsia, això que ell mai havia presentat simptomatologia.
Des del primer dia va començar a fer la dieta i no se l'ha saltat mai.
Sempre dic que si m'hagués passat a mi m'hagués costat molt adaptar-me.
Tranquil·la, ja veuràs com no trigaràs gaire a trobar-te bé del tot!
Ptnets
Mònica

MªJose-Dit i Fet dijo...

Ets una valenta!!! petonets

Elvira dijo...

Jo no em canso mai de seguir totes les teves receptes, te lo he dicho muchísimas veces, gracias a tu valentía en afrontar tu situación y adaptar las recetas a tu nueva alimentación, ni te cuento a la de gente que has ayudado a comer en condiciones productos y recetas, que de otra manera ni sonyando podrían de nuevo a probar. Celíaca o no eres un encanto de persona, sabes dónde puedes venir y sin que te traigas tu propia comida, de eso me encargo yo,jaja.Besos cosa guapa

Margarida dijo...

Segueix endavant i veuràs com abans que no t'ho esperis, ja estaràs bé del tot!
I no pateixis per nosaltres, que encara que no tinguem aquest problema et seguim igual, perquè és una delícia compartir l'alegria que traspuen totes les teves receptes!
Un petó!

Marta dijo...

Jo també et segueixo però no sabia que feia tant poc temps que t'havien diagnosticat la malaltia. Avui en dia hi ha molta gent que menja sense gluten i ja gairebé no hi dónes importància. Tal com s'ha dit ets molt creativa i això és bo. A més de cuina hem après de tu altres valors.
Una forta abraçada

Mercè dijo...

Mònica, ser estricte en aquestes coses, farà que et sentis millor cada vegada!
I les teves receptes són bones per a tothom! Així que aquí estarem per continuar-te llegint! ;)
Petons!

Dolorss dijo...

Com diuen al meu poble: poc a poc i bona lletra.
I això és el que tu fas, poc a poc vas recuperant la teva salud per que el teu anim és molt amunt.
Bufa amb força l'espelmeta i endevant!!!!!
petons

bajoqueta dijo...

Vermellets, gràcies! Mira no va malament mai saber d'estes coses, així si algun dia algun convidat té este problema ja no vos vindrà de nou :)

Vanesuky, és difícil molts cops, i clar, sobretot al principi, però després et vas acostumant, encara que algun cop m'agafen atacs i me menjaria algo que no puc jajaja. Però és normal. Gràcies! :)

Maragda: gràcies! és difícil però no impossible trobar plats que tothom pugue menjar. És un repte aconseguir les receptes del que menjava abans, però quan ho aconsegueixes te sentes molt bé :)

Eva: pos si noia, avui fa un any que vaig començar la dieta. Ha ajudat que m'agradava cuinar per poder buscar coses noves i no cansar-me menjant sempre lo mateix. A vore si proves amb algún pa, si busques als blogs trobaràs moltíssims ja voràs. Gràcies! :)

MaryLou: jo en poques setmanes ja ho tenia tot més o menys controlat, això sí, donant moltes voltes per les botigues, llegint moltes etiquetes, i sobretot llegint molta i molta informació per internet. I de pas mira apreneu jeje. Gràcies! :)

Núria: a mi lo que m'agraden són les del teu blog jaajaja. Tinc moltes a favoritos per anar provant amb la farina sense gluten!

Gemma: Espero estar una mica més animada de salut i poder fer moltes més coses que això és lenttt lenttt.
En un primer moment també volia tancar este blog, i encara que me dóna molta feina perquè he de fer la traducció de l'altre, mentre pugue continuaré fen-t'ho :)

Juan: gracias! la verdad es que hace unos años era mucho peor para poder comprar gran variedad de productos. Ahora la cosa va cambiando y cada vez tenemos más cosas y más bien etiquetadas. Pero aún queda mucho por arreglar, todavía hay gente que no entiende que nosotros no podemos comer gluten NUNCA. Y el tema de los precios es aberrante... Vengo ahora de comprar dos kilos de harina para hacer pan, total: 8,70!

Anna: gràcies! M'agrada vore-vos per aquí de veritat, ja que l'etiqueta que he posat al blog no ha fet que marxeu ni molt menys. Podem menjar quasi igual ja ho veus, només substituïnt algunes coses, i canviant les marques.

Jordicine: pos si, si vas a comprar al Mercadona per exemple ets com si fossis celíac jajaja. Gràcies!

Illetapetita: veig que no hi ha manies a l'etiqueta "sense gluten" i contineu menjant, gràcies!

bajoqueta dijo...

Dolça: en el meu cas no tenia a ningú que cuinés per mi així que no tenia altre remei jeje.
Llavors si tens a algú a la família entens la problemàtica i lo difícil que de vegades és trobar coses, i més si té altres intoleràncies. I tot seria més fàcil si l'etiquetatge fos més clar i segur. Però esperem que cada cop les empreses siguen més conscients i posen exactament lo que hi ha al producte.
Gràcies i ànims per la teua mare també!

Deric: tan de bo! Jo amb ser una miqueta com abans d'activa ja me conformo, i així poder-me despedir del meu amic el sofà que ja el tinc una mica avorrit jajaja. Gràcies!

Mai: Gràcies! En casos així has de tirar endavant i vore que hagués pogut ser pitjor, i quan me trobe millor serà algo ben normal :)

Apeucoix: gràcies! m'agrada molt que em digues això :)

Mònica: m'entens perfectament ja que has passat dos cops pel tema jeje. Sí, és curiós que hi ha gent que no presentem la simptomatologia normal. A mi per exemple els va costar voreu ja que l'únic que em delatava era l'anemia ferropènica que encara arrossego... Però l'important és trobar a un bon metge que ho sapigue vore. Al principi et vas despedint dels menjars... però al final acabes acostumant-te, és dur de vegades quan m'agafa ànsia per menjar un bocata amb pa normal, o una pizza, etc. Però busco un substitut i ja està.
Espero no tardar molt en poder dir que ja he passat lo pitjor :)

Mª José: Gràcies!

Elvira: ui no sóc tan bona... que de vegades el "piccolinis george" ho veu que me poso insuportable quan vull algo de menjar jaajaja. Espero poder trobar-me perfecta un dia d'aquests i poder fer-te una visita sorpresa :)

Margarida: Moltes gràcies! Sé que les podeu adaptar i podeu acabar menjant com jo :)

Marta: pos si noia... ja veus jeje. Una sorpresa quan ja sóc gran. Cada dia hi ha més gent que estan diagnostican, i per sort los seus problemes no s'acaben en un cancer o d'altres enfermetats. Ja ho era a la cuina de creativa, pero quan no pots sortir a menjar fora durant un temps t'ho fas molt més. Gràcies!

Mercè: Gràcies! pos si, estricte és la paraula :)

Dolors: pos ja tenen raó al teu poble ja jeje. Gràcies!



Y gràcies a tots de veritat, que m'heu fet emocionar i tot. Quan tingue el dia tonto entraré aquí per posar-me contenta amb tot lo que m'he dit

Ferran dijo...

Ostres, jo et conec tan poquet... que no sabia que tenies aquesta malaltia. Entenc que deu ser un daltabaix, que te la diagnostiquin quan ja ets gran, perque t'obliga a canviar els teus hàbits de la nit al dia.

Celebro que ho portis bé, i desitjo que et permeti dur una vida el més còmoda possible.

bajoqueta dijo...

Ferran: és durillo si que t'ho diguen de gran quan has provat els sabors de moltes coses que mai més podràs tornar a menjar, sobretot el pa! Però és per salut i s'ha de fer :)
Esperem acabar-me de recuperar i poder tornar a fer vida molt normal. Gràcies!

rits dijo...

molts ànims i endavant!!!
pensva que portàves més anys amb la malaltia diagonsticada. segur que ben aviat els nivells que encara no estan equilibrats ho seran.
una nena de l'esplai tenia molts mals de panxa, però com era una mica floreta no li féien massa cas. Va tenir una germana i de seguida li van diagonsticar la celiaquía, li van fer les proves i van descobrir el perquè dels seus mals de panxa.
i s'han de mirar tots els productes.
novament, molts ànims i a seguir deleintant-nos amb les teves receptes!

bajoqueta dijo...

rits, gràcies! pos no noia, sóc una mica novatilla encara, però ja estic molt mentalitzada, com si fes molts anys que estigués amb això.
La veritat és que jo també m'he sentit que no em feien cas, ja que sempre estava cansada i amb mals de tot i tothom me deia que era mania meva... Ara per sort cada cop els ho diagnostiquen abans, ja que a molts bebes ja els fan la prova al néixer per sort.

Núr dijo...

De tant en tant vaig venint aquí i faig una repasadeta a les últimes receptes que has penjat. Ara feia bastant que no passava, amb el tema de la mudança, però només feia que pensar: Ara que al pis nou tinc forn, segur que alguna recepta de la bajoqueta la podré fer! I els canalons de bròquil fan bona pinta! Jo no tinc poblemes amb el gluten, però vaja! Que ens dónes moltes idees i moltes receptes que són boníssimes! Ah! I el brioix de llet condensada, o com es digui, em sembla que també el provaré!!!!

Una abraçada, reguapeta!!!! I bon cap de setmana!

bajoqueta dijo...

Núr, tu aprofita ara que tens forn per anar provant cosetes. I si tens cap dubte ja saps aquí estic jo per ajudar-te :)
I encara que jo poso el comentari per vigilar els productes que poden portar gluten, tu ho pots fer igualment. Ja ens ensenyaràs alguna coseta del que cuines.