.
.Pels volts de Nadal, ma mare, ma iaia o ma padrina feien bandejades de borraines (podeu vore la foto
aquí). I jo sempre me preguntava que devien trobar de bo menjant una fulla que trobaven al costat dels camíns. Ja de gran vaig decidir provar-les i em van encantar. I us puc assegurar que no fan gens gust de fulla.
.Les
borraines ( o aborraja, alcohelo, argabazo, borracha, borrachera, borrachuela, borraga, borraja, borraja blanca, borraja común, borraja fina, borrajas, borraxa, buglosa vulgar, burraja, corrago, flores cordiales, forrajas, lengua de buey, pulmunar, árnica), són una planta que s’utilitza per a vàries coses. A les
Terres de l’Ebre, ens les menjem arrebossades amb una pasta, i per sobre amb una mica de mel o sucre. Però també hi ha d’altres llocs que es menjen com un plat de verdura; a Mallorca per exemple, les fan servir per aromatitzar bunyols, i hi ha gent que les fa servir per fer infusions.
.
En una cuina austera com la dels nostres avis, era un luxe menjar-ne, encara que sortia bé de preu ja que les podien recollir del camp. Ma mare me contava que ma iaia en feia, les deixava remullades amb la mel, i s’anaven amarant amb la dolçor de la mateixa. Després havien baralles per a vore qui en menjava més.
.
Espero que esta recepta no sigue com la dita “quedarse en agua de borrajas” (quedar-se en res, que no té importància), i vos cride l’atenció i intenteu trobar-ne per provar-les.
.
.Recepta original (que feia ma iaia):Fer una mescla amb aigua i farina, fins que quedi una massa per poder arrebossar les borraines. (Ha de quedar una textura com la que es veu a la foto de baix). Rentar les fulles de les borraines, secar-les, i passar-les per la massa preparada. Es fregeixen amb oli de gira-sol (no cal posar-ne molt) i es posen sobre paper absorbent. Es van posant en un bol i s’hi posa per sobre la mel o el sucre. O també es poden servir soles i que cadascú es posi el que vulgui per sobre. Millor menjar-les acabades de fer.
Nota: originalment es feien així. Després la gent va anar afegint l’ou, llet, ratlladura de llimona, llevat, etc. Ma mare les va fer amb 1 ou, aigua mineral, una culleradeta de llevat en pols i farina.
Nota per a celíacs: vam fer servir la farina de Schär, Mix Dolci i van quedar molt bones. (Ma mare ja s’està fent una experta amb les farines sense gluten i li van quedar boníssimes i molt cruixents).
.
.

Aquesta recepta és la meva aportació al
"Hecho en mi cocina" d'aquest mes on haviem d'enviar una recepta relacionada amb "
Comida de mi pueblo". Aprofito per felicitar a l'amfitriona que ha proposat aquest tema, Erika del blog
"La Ventolera".
.