Las mismas recetas en castellano y otras más de panes en: LAS RECETAS DE GLUTONIANA

jueves, 26 de noviembre de 2009

Pastís de llepolies I

.

.
Este estiu me vaig registrar al foro de "Mundorecetas", i allí està la gent cuinant a totes hores i amb molt bones idees. Vaig vore estos pastíssos que me van encantar. Però clar havia de fer-ne un el dia que haguessin molts de xiquets. Aprofitant que dissabte vam anar a un bateig, vaig pensar que seria un bon motiu per fer-ne una. No és difícil però si entretingut, i queda molt bé el resultat. Me va ajudar ma germana, sort d'ella perquè el disseny a mi m'hagués quedat un desastre sinó... Als xiquets els van encantar, i els no tan xiquets es van quedar amb la boca oberta, ja que se pensàven que era de compra. S'han de millorar algunes coses però després de vore'ls la cara a tots vaig quedar contenta del resultat.
.

.
Per fer-la necessitarem:
  • una base, tallada al gust, rodona, quadrada o rectángular. Millor si és de suro blanc, així les xuxes es podran enclavar millor (el nostre era massa dur i ens vam fer mal als dits).
  • escuradents, palets de colors (que venen al Mercadona p.e.): si poden ser escuradents rodons millor.
  • i xuxes, piruletes, etc., el que se vos passe pel cap i que pugueu enclavar. Com més diferents siguen millor vos quedarà el resultat. (Jo no vaig posar totes les xuxes sense gluten, ja que no n'havia de menjar. I encara que ho haguessin fos tampoc hauria menjat). Després de fer-la es queda una olor a dolç que se't passen les ganes de menjar-ne jajaja.

.

Talleu la base al vostre gust, penseu fer-la una mica del tamany més menut del que voleu, ja que entren moltíssimes xuxes i després queda enorme enorme! Forreu la base amb paper d'alumini.

.

.

Abans d'anar enclavant les xuxes, millor penseu quin disseny fareu, així després ja sabreu on va cada cosa. Comenceu per baix i aneu pujant.

.

.
A l'anar enclavant les xuxes voreu que de vegades vos queda l'escuradents que es veu o el palet de colors. Crec que millor que no es vegin, però de vegades a natros va ser impossible amagar-ho. Suposo que és qüestió de practica i trobar una bona base que s'enclaven bé. En quant als espais buits: millor tenir moltes xuxes així es van posant més apretades.
.
.
Podeu embolicar el pastís amb un full de celofan, i així quan doneu el regal quedarà més espectacular, ja que es veu el de dins.
.
Espero que vos animeu a fer-ne una, ja que com dic és molt entretingut però val la pena!
.
He tret les idees per fer-la: Mundorecetas, en una recepta de Blanca
.
.

16 comentarios:

Unknown dijo...

Qué pasada de bonita!!! Las fotos geniales, y la verdad es que no me extraña nada de nada que se quedaran con la boca abierta. Pienso hacer una para mis peques, un besazo artistaza y otro beso a tu hermana

MaryLou dijo...

Qué bonic el pastis!!!! i tant que els nens quedarian embadalits!!!!
Jo tinc al meu blog, però no les he fet mai, las fa la meva germana.
Quina paciència teniu!!!
Petonets

Gemma dijo...

Tinc moltíssimes ganes de fer un "pastís" d'aquests, però no trobo mai l'ocasió, com tu dius ha de ser per xiquets o per un bateig... Em sembla que no resistiré més i ho faré per un dia normal, je je je...
T'ha quedat genial!

Juanriu dijo...

Hola Bajoqueta, queeeeee montonnnnn de azucarrrrrr, esto si que esta prohibido del todo para mi,pero que buenooooo tiene que estarrrrrrr, un saludo.
JUAN

Ma-Poc dijo...

ooooohhhhh... qui fos un infant per menjar-se el pastís :)

la vella carmanyola dijo...

Apa Manelaaaa!! quin festival!

A mi també em faria gràcia fer-ne un, però jo ho tinc dificil pq gent gran en tinc molta però xiquets no :(

Me'l faré d'amagat i el amagare al calaix del despatx ;))

Rècords

bajoqueta dijo...

Elvira, gracias! Me alegro que te guste. Espero que les hagas una de bien bonita para los dos, o dos por separado así cada uno que se coma su ración de azúcar jajaja. Seguro que les encantará :)


Marylou, no veig els que tens al teu blog. Si que és una mica de paciència... però com sóc tossuda i se me posa entre cella i cella...

Gemma, o també pots fer-lo en un sopar o dinar de bastanta gent. Segur que la gent s'anima a menjar-ne jajaja. Pots fer-la menudeta que igual queda bonica segur.

Juan, prohibido total para la dieta! jajaja. Pero si la haces tu ya te digo que tanta olor de chuche marea y al final se te pasan las ganas de comer...

Ma-poc, jajaja te n'haurem de fer una ;)


La vella carmanyola, pos per als grans! O porta-la a la feina que segur que se la menjarien igual jajaja.

illetapitita dijo...

Ostres quin pastís! Que bonic i dolç!
Per petits i grans!
Una abraçada!

ANNAFS dijo...

Que bé que us ha quedat!! A mi m' agraden molt les xuxes. Quan hem anat a alguna comunió obeteig que porten aquests pastissos pels petits, jo miro de disimular i agafar-ne també.
No n' he fet mai cap, però segur que ara que ja sé com es fan, trobo alguna ocasió per fer-ne un.

Mercè dijo...

Mònica, t'ha quedat genial!! I de ben segur que els menuts devien quedar al·lucinats!! :)
Petons!

MªJose-Dit i Fet dijo...

Quina meravella de pastís!!! trobo que al final és el més adequat per una festa infantil perquè pocs nens tasten el pastís d´aniversari però en canvi a tots els agraden les xuxes...és espectacular totalment!! petonets

bajoqueta dijo...

Illetapitita, gràcies!

Anna, s'han fet molt famosos estos pastissos, i mira jo crec que fer-ne per a alguna festa de grans també ha d'estar bé. Jo almenys menjo més xuxes ara que de menuda jajaja. Espero que el faigues un dia i pugues sorprendre a algú :)

Mercè, gràcies!

M. José, segur que repetirem en fer-lo, de fet ja tenim un encàrrec amb ma germana per fer un en uns dies. I gent que l'ha vist ja ens ha dit que si fem un menjaran jajaja

dolorss dijo...

Que bonic!!! I segur que els nens varen quedar-se amb la boca oberta.
L’any passat ni vaig fer un a la meva filla pel seu cumpleanys i es va emocionar i tot.. queden tan espectaculars!!!
petons

Jordicine dijo...

Aquest és el pastís 'top' en colesterol, no? Ja ja ja. Un petó.

Deric dijo...

l'altra setmana, en un aniversari d'un noi que feia 40 anys, li van portar un pastís enorme d'aquests i el vam atacar millor que si fos de xocolota! No va quedar ni una xuxe!!!

bajoqueta dijo...

Dolors, Gracies! els nens i els grans es van quedar amb la boca oberta de vore tanta xuxe junta jajaja.
Ma germana i jo ja tenim un encàrrec, i alguna altra que farem per Nadal, ja que ara que l'han vist los ha agradat molt :)

Jordi, és lait això :)

Deric, com si tingués 4 anyets no? jajaja. Ai és que hi ha gent que diu que no, però als grans també els fan gràcia coses així. Segur que ho vau passar la mar de bé allí estirant-les jajaja.