

Ingredients:
- 4 ous
- 2 mesures d’anís
- 2 mesures d’oli
- 2 mesures de sucre
- 2 papers de graciosa (gasificant)
- farina (la que entre, ha de quedar una textura com la primera foto de les quatre)
- massanes de l’agredolç (no sé on poder-les aconseguir fora del Baix Ebre, podeu substituir-les per massana golden)
Nota: per mesurar gotet de vidre de iogurt casi hasta dalt, a la recepta original gotet de “carajillo”.
Nota per a celíacs: vaig acabar posant uns 200 g. de Mix C-Mix Dolci de Schär
Elaboració:
- Mesclarem els ous, l’anís, l’oli i el sucre i ho remenem bé. Afegint-hi la farina que entri i lo gasificant, pastant-ho fins obtenir una pasta clara.
- La posarem en una plata de forn, folrada amb paper o engrasada amb mantega i espolvorejada amb farina.
- Apart, haurem netejat les massanes, de les que haurem tret el cor, amb l’ajut d’un buidador, i sense pelar les partirem en quatre trossos, que col·locarem per damunt, fins omplir tota la superficie de la pasta. (També poden tallar-se com podeu vore al vídeo de baix).
- Llavors hi tirarem un polset de farina i sucre, i un xorret d’oli per tot ell.
- Ho posarem al forn, prèviament escalfat, a temperatura mitja.
- Quan el cóc estigui daurat, encostrat i les massanes comencin a estar torrades, s’ha de treure i deixar-lo refredar.
Bon profit!
Font recepta: Llibre LA CUINA DE TORTOSA
Vídeo: mare de bajoqueta tallant les massanes tal i com se feia abans.
.
.
I esta és la recepta que presento al recopilatori de "Todos cocinamos sin gluten, postres típicos sin gluten", al qual vos animo a participar i aportar la vostra recepta.
.
La gent que coneixeu a gent de les Terres de l'Ebre i que tenim en comú el riu que travessa (el riu Ebre), sabeu que som una gent que ens estimem la nostra terra, i que encara que alguns hem marxat d'allí, portem la nostra terra a la sang. El nostre parlar ens fa diferents, i és un tret característic que fa que molts cops, fora de casa la gent es gire per dir-mos: "i tu d'on ets?". Sempre que he anat amunt i avall per tota Catalunya no he pogut amagar d'on sóc, el meu parlar em delata. I encara que porto uns quants anys fora de casa, continuo mantentint el meu accent, que és una mena d'homenatge a la meua terra i la meua gent.
.
Aprofito per invitar-vos a visitar les notres terres, on trobareu de tot. Encara que durant molts anys hem estat unes terres olvidades al trobar-mos al sud de Catalunya, cada cop més, molta gent ha descobert tot lo que es pot descobrir a unes terres on també es pot fer turisme. Dir-vos que trobareu mar, montanya, cultura, molta festa major, oci, bons vins i com no, un bon menjar. Però el que per mi és més important és el caracter de la gent, que fa que siguem acollidors i agradables als nou-vinguts, de vegades una mica cridaners i massa xerradors, però bona gent al final.
Així, que si esteu interessats, us deixo unes pàgines on podeu trobar informació turística.
.
.
Baix Ebre, mosaic de contrastos
.
.