bajoqueta a la cuina

Llegir és lo meu, però cuinar és una altra de les meus grans aficions. No té preu la gran satisfacció després d'haver-te passat hores i hores a la cuina, quan algú s'està menjant lo que tu has cuinat i te diu: Què bo! Cuinar és una cosa que porta molt de temps i paciència. Menjar ho fem cada dia varies vegades al dia, i de vegades no se valora prou a la persona que cuina per a tota la familia. Molts anys van cuinar per mi ma mare i ma iaia. Se passaven moltes hores cuinant coses diferents, ja que no ens agradava lo mateix a tots. Vaig començar a agafar idees, i un bon dia la necessitat va fer que hagués d'entrar a la cuina. Poc a poc, vaig anar agafant-li "gustillo". La cuina del dia a dia és molt pesada, haver de pensar que faràs, anar-ho a comprat, etc. En canvi, els caps de setmana si tens temps i et ve de gust, és molt relaxant posar-te a cuinar hores i hores per fer coses noves. No tot surt a la primera, és qüestió de paciència, però quan surt algo bo ja mai més te quedarà malament. La regla més important és: NO TENIR PRESSA.

Ma iaia sempre me dia: "si tot lo que poses és bo, te sortirà bo". I tenia raó, però no sempre, hi ha vegades que surten les coses malament, per sort poques vegades he tingut que tirar alguna cosa. Una de les primeres coses que me van sortir mal van ser unes "empanadilles". Esta anècdota l'he explicat moltes vegades i sempre penso com vaig poder ser tant tonta de no llegir bé. Veient que m'agradava cuinar tant me vaig comprar el meu primer llibre de cuina: "1080 recetas de Simone Ortega". I un dia aprofitant que estava sola a casa i amb tota la cuina per mi, vaig decidir fer les ditxoses "empanadilles". Vaig començar a preparar tots los ingredients, i jo anava posant... arribo a la sal, i llegeixo un got d'aigua de sal. Quan ja ho tenia tot mesclat el meu sentit comú em va dir que allò era molta sal, miro la recepta i posava: un got d'aigua coma sal, però jo ja l'havia tirat a tota la mescla... allò estava més salat que la mar! Per poder-ho arreglar vaig anar tirant aigua, llavors faltava farina... i així fins que vaig acabar totes les existències de farina de casa. Amb una rabia increïble vaig haver de tirar-ho tot. Netejar tot el merder que havia fotut i a sobre, no podia oferir res a la meua família quan tornessen a casa. Un desastre total. Per sort vaig apendre a llegir-me millor les receptes abans, i a base de mirar molts de programes i amb paciència, mai més he posat un got de sal a cap recepta.

M'agradaria compartir aquí algunes de les receptes que vaig provant o les que he fet més d'una vegada, que per petició familiar vaig fent una vegada i una altra. També m'agradaria poder parlar de coses de cuina, que no tot és cuinar, també se pot menjar. Si algú vol participar el correu està obert així com los comentaris. Així que ja sabeu, bon profit!