Risotto amb gorgonzola i festucs

Lo risotto és una plat típic d'Itàlia, de la zona del Piamonte i Lombardia. Té una cocció diferent de la paella típica d'aquí. Enlloc de tirar tot el caldo de cop, es va tirant a poc a poc, lo que fa que l'arròs vagi agafant més gust. Se pot fer de moltes maneres, jo ahir vaig provar amb formatge i festucs. Un gust boníssim.

* * *

Ingredients:

• oli
• arròs
• caldo (suficient perquè no quede l'arròs sense)
• 1 ceba picada fineta
• 1/2 tassa de vi blanc
• 1/3 tassa de formatge gorgonzola esmicolat
• 1/2 tassa de formatge parmesà rallat
• un bon grapat de festucs

Nota per a celíacs: no he trobat encara cap formatge gorgonzola sense gluten així que continuarem esperant per poder menjar-lo de nou.

Preparació:

1. Sofregir la ceba a poc a poc, afegir l'arròs i sofregir-lo un moment, agregar lo vi i portar-ho tot a ebullició. Anar remenant fins que s'haigue evoparat tot el líquid.
2. Anar calentant lo caldo i portar-lo a ebullició. Anar afegint caldo a l'arròs de mica en mica, deixant que el vagi absorvint fins afegir més. L'arròs ha de quedar una mica "al dente", però no sucós.
3. Incorporar el gorgonzola i remoure, i treure del foc. Afegir el parmesà i uns pocs festucs, removent bé.
4. Servir amb els festucs sobrants per si algú vol posar-se més.

Jo ho vaig acompanyar amb uns pinxitos de pollastre arrebossats amb sèsam.

Bon profit!

Cuines

Una de les parts de la casa on passem més temps, als qui mos agrada cuinar, és la cuina. No tothom aconsegueix tenir la que més li agrada, o la més còmoda per cuinar, o la més espectacular. Normalment quan anem a viure a un pis hi ha lo que hi ha. A no ser que poguem fer reformes i construir-mos la cuina dels nostres somnis. Cadascú busca una cosa, alguns modernitat, altres comoditat, altres que sigue acollidora, etc. Vos deixo algunes fotos i podeu anar somiant. Les he tret de les pàgines següents:

Berloni

Oikos

Veneta Cucine

Simone Ortega

Aquesta setmana ha mort una de les persones que ha aconseguit arribar a molta gent amb el seu llibre de cuina, "1080 recetas de cocina", Simone Ortega. Ha entrat a moltes cases i ens ha ajudat a endinsar-nos al fascinant món de la cuina. Ja en vaig parlar en el meu primer post, que ha sigut un llibre de referència per a mi. Encara que l'edició que tinc no té fotos, amb la manera que està explicat no són necessàries (he aprés a llegir millor després del que em va passar amb la sal), i t'agafen ganes de provar-les totes. I que jo de gran vull ser com ella i haver pogut provar tot lo munt de receptes que tinc. Sempre quedarà en cada una de les receptes que farem dels seus llibres.