Nit de cuina mexicana

Dissabte a la nit vaig cuinar unes quantes cosetes, que primer no havien de ser tantes però em vaig anar animant. Ja vos les aniré posant. Ara només penjo la foto de l'invitat perfecte que li agrada tot i no deixa mai res al plat.

Menú:

- Salsa guacamole especialitat de Bel.

- Emmental al pebre (que encara que no és gaire mexicà me va pareixer que acompanyava bé a tot).

- Bombes mexicanes, van quedar poc fotogèniques, quan torne a fer i queden millor penjo la foto i la recepta.

- Quesadillas de tortillas

- Burritos de pollastre amb pebrots

De postre Bel mos va deleitar amb una novetat que mai havia provat, per fi s'ha llençat a cuinar algo diferent:

- Bocins cruixents de xocolata.

Biscuit de iogurt

Un biscuit per poder fer pastissos farcits del que vingue de gust: melmelada, xocolata, etc. És molt facilet, com totes les receptes que vos poso. No cal embrutar gaire ja que amb lo mateix potet del iogurt podeu anar agafant les mides dels ingredients. Jo l'he fet sense farcir per què menjat sense res també ens agrada. I a qui li agrade la xocolata ja se n'agafarà un trosset per acompanyar-lo, i no miro a ningú...

Per cert, lo plat és cortesia de TMV, que si vol provar-ne un trosset només cal que vingue a casa a buscar-ne.

* * *

Ingredients:

• 1 iogurt natural o amb gust de llimona, etc.
• 3 ous
• 1 cullerada de llevadura en pols
• 1 llimona
• oli
• farina
• sucre
• mantega

Nota per a celíacs: la recepta de biscuit de iogurt sense gluten ---> aquí.

Preparació:

1. Posar en un bol lo iogurt, rentar el gotet i, fer-lo servir com a mesurador. Afegir un gotet d'oli, 2 de sucre i 3 de farina.
2. Afegir los ous, la llevadura i l'escorça de la llimona rallada, i mesclar-ho tot bé.
3. Posar-ho en un motlle de biscuit (quadrat o redó), untat amb mantega i espolverejat amb farina.
4. Coure'l a forn fort durant 30 minuts aproximadament, sempre depen del forn.
5. Desmotllar-lo quan no estigue tant calent.
6. Poden posar pases previament macerades en rom.

Bon profit!

Risotto amb gorgonzola i festucs

Lo risotto és una plat típic d'Itàlia, de la zona del Piamonte i Lombardia. Té una cocció diferent de la paella típica d'aquí. Enlloc de tirar tot el caldo de cop, es va tirant a poc a poc, lo que fa que l'arròs vagi agafant més gust. Se pot fer de moltes maneres, jo ahir vaig provar amb formatge i festucs. Un gust boníssim.

* * *

Ingredients:

• oli
• arròs
• caldo (suficient perquè no quede l'arròs sense)
• 1 ceba picada fineta
• 1/2 tassa de vi blanc
• 1/3 tassa de formatge gorgonzola esmicolat
• 1/2 tassa de formatge parmesà rallat
• un bon grapat de festucs

Nota per a celíacs: no he trobat encara cap formatge gorgonzola sense gluten així que continuarem esperant per poder menjar-lo de nou.

Preparació:

1. Sofregir la ceba a poc a poc, afegir l'arròs i sofregir-lo un moment, agregar lo vi i portar-ho tot a ebullició. Anar remenant fins que s'haigue evoparat tot el líquid.
2. Anar calentant lo caldo i portar-lo a ebullició. Anar afegint caldo a l'arròs de mica en mica, deixant que el vagi absorvint fins afegir més. L'arròs ha de quedar una mica "al dente", però no sucós.
3. Incorporar el gorgonzola i remoure, i treure del foc. Afegir el parmesà i uns pocs festucs, removent bé.
4. Servir amb els festucs sobrants per si algú vol posar-se més.

Jo ho vaig acompanyar amb uns pinxitos de pollastre arrebossats amb sèsam.

Bon profit!

Cuines

Una de les parts de la casa on passem més temps, als qui mos agrada cuinar, és la cuina. No tothom aconsegueix tenir la que més li agrada, o la més còmoda per cuinar, o la més espectacular. Normalment quan anem a viure a un pis hi ha lo que hi ha. A no ser que poguem fer reformes i construir-mos la cuina dels nostres somnis. Cadascú busca una cosa, alguns modernitat, altres comoditat, altres que sigue acollidora, etc. Vos deixo algunes fotos i podeu anar somiant. Les he tret de les pàgines següents:

Berloni

Oikos

Veneta Cucine

Simone Ortega

Aquesta setmana ha mort una de les persones que ha aconseguit arribar a molta gent amb el seu llibre de cuina, "1080 recetas de cocina", Simone Ortega. Ha entrat a moltes cases i ens ha ajudat a endinsar-nos al fascinant món de la cuina. Ja en vaig parlar en el meu primer post, que ha sigut un llibre de referència per a mi. Encara que l'edició que tinc no té fotos, amb la manera que està explicat no són necessàries (he aprés a llegir millor després del que em va passar amb la sal), i t'agafen ganes de provar-les totes. I que jo de gran vull ser com ella i haver pogut provar tot lo munt de receptes que tinc. Sempre quedarà en cada una de les receptes que farem dels seus llibres.

Magdalenes

He començat a fer servir los motlles però m'ha sortit pasta per a més magdalenes, així que he fet servir dels normals també. Això sí, les que he fet amb los motlles de silicona s'han despegat sense cap problema.

Unes magdalenes per berenar, per esmorçar... segur que agraden a tothom. Jo he posat una massana tallada a trossets per damunt d'algunes, i una mica de xocolata, encara que és millor afonar-la del tot. No han pujat molt i han quedat petitetes però potser és per la impaciència d'obrir el forn abans d'hora i per la farina suposo.

* * *

Ingredients (surten 15 aproximadament)

• 3 ous
• 150 g. de sucre fi
• 150 g. de farina de pastisseria
• 150 g. de mantega (o també meitat i meitat de mantega i oli)
• opcional: unes gotes d'essència de taronja

Nota per a celíacs: properament magdalenes sense gluten.

Elaboració:

1. En una batedora bateu els ous sencers i el sucre, perquè tot quedi ben esponjós i el volum augmenti.
2. Després poseu-ho en un casso, i fent talls a la massa, afegiu-hi la farina, la mantega fosa i les gotes d'essència de taronja.
3. Aneu posant la pasta en motlles de paper, ja preparats sobre la safata del forn.
4. Quan estiguin tots plens, enforneu-los
5. Deixeu que es coguin 20 minuts a foc mitjà.

Recepta extreta del llibre de la foto

I ja estan preparades, deixar-les refredar abans de menjar.

motlles

Potser al final haurem de sortir de casa, però no vaig poder resistir la tentació de fer-me esta col·lecció de La Vanguardia. Crec que la té la meitat de Catalunya. I ara a cuinar i a provar tots els motlles.